Ducs, marquesos i senyors

El meu avi deia: “Un senyor és ben bo de fer.” Ho deia quan, després de treballar tot el dia, s’asseia al portal de casa a prendre la fresca. Però, quin senyor!

Un total de 29 membres de la suposada aristocràcia espanyola han perdut els títols aquesta setmana després de la publicació al BOE de la nova llei de memòria democràtica. Ducs, marquesos i senyors, que durant generacions han estat a la fresca i han viscut de renda, han sentit un calfred amb aquesta llei que preveu la desaparició de tots els nomenaments concedits entre 1948 i 1978 que es van donar amb l’únic objectiu d’enaltir la dictadura franquista. L’oratge és més fred per a alguns d’ells. Però la renda és gran i el fred de veritat encara no arriba. Faran falta algunes generacions més perquè el temps faci justícia, si és que n’hi ha.

Han hagut de passar 47 anys des de la mort del dictador perquè algú qüestionés uns títols que llueixen un passat d’afusellaments i massacres, un passat de sang que els va llaurar un futur de glòria. La llei de memòria democràtica fa un pas a favor d’una societat, l’espanyola, que ha normalitzat l’herència de la dictadura, però només és un pas. Hi ha encara molt de camí. I només quan l’haguem fet tot podrem seure a la fresca com si fóssim uns senyors.