Governs de tothom

Ja es deuen haver fixat que, des de fa algun dies, s’està fent una campanya publicitària institucional que proclama que la Generalitat de Catalunya és “el govern de tothom”. I potser fins i tot s’han preguntat per què l’executiu de Salvador Illa, preocupat com diu que està pel bon ús dels diners públics, en dedica un bon grapat a recordar-nos una obvietat. Perquè, no és una obvietat que el govern de tothom és el que s’elegeix després d’unes eleccions mitjançant tots els mecanismes i els processos legals establerts per les institucions democràtiques? No és un govern de tothom el que promou accions legislatives a través d’un Parlament? No és un govern de tothom el que pren decisions que ens afectaran a tots els ciutadans, ens agradin més o menys? Doncs si compleix tots aquests requisits, el govern que presideix Salvador Illa ja s’hauria de veure a si mateix, i hauria de ser vist per tots els ciutadans, com el govern de tothom sense necessitat de fer campanyes publicitàries per subratllar-ho. Ara bé, és clar que si les fa no és pas perquè cregui que necessiti guanyar-se cap d’aquests crèdits, sinó, més aviat, perquè, atorgant-se qualitats com l’empatia, la convivència i el respecte, les nega per exclusió als governs de majoria independentista que l’han precedit durant els anys anomenats “del procés”. L’actual ocupant del Palau de la Generalitat està tan obsessionat a passar un full que qualsevol corrent d’aire pot tornar a girar que necessita negar que l’executiu d’Artur Mas, el de Carles Puigdemont, el de Joaquim Torra i el de Pere Aragonès hagin estat també governs “de tothom” i “per a tothom”. I necessita negar-ho precisament perquè aquests governs van passar els mateixos sedassos que el seu –unes eleccions i uns pactes parlamentaris– i perquè és d’aquí d’on prové la seva legitimitat, de la mateixa manera que negar-ho és el que provoca la indignitat dels que tant s’hi esforcen.