Art líquid a glops

La Fundació Pinnae ha convocat enguany la primera biennal d’art jove que es fa al Penedès. Sota el nom de Glops, aquesta convocatòria neix, segons els organitzadors, amb l’objectiu d’estimular i promoure projectes d’arts visuals de totes les disciplines entre joves artistes de 18 a 35 anys, de tot Catalunya. La convocatòria pretén esdevenir una plataforma que permeti impulsar el talent emergent. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Pinnae aspira a promoure el que hauria d’acabar sent una referència en el món de l’art i la creativitat més primerenca i, només per això –pel fet de buscar la creativitat més primerenca–, la idea ja resulta extremament interessant.

Donar suport a la producció artística i facilitar l’accés dels joves creadors als mercats nacionals i internacionals no és un repte senzill, i la Fundació Pinnae ha col·locat aquest somni en un horitzó que, ja només amb la convocatòria, queda més a prop. La iniciativa permetrà fomentar sinergies i intercanvis entre els artistes participants, perquè els organitzadors tenen la intenció de produir mostres, intervencions i exposicions col·lectives, a més d’un programa de residències artístiques. I, en paral·lel, faran una tasca lloable: sensibilitzar el públic sobre la importància de les arts visuals com a eina de reflexió i expressió cultural.

Cap d’aquests objectius o reptes no és insuls. En un context d’incertesa sobre el futur immediat, en què la tecnologia ha començat a posar a prova la consistència de la intel·ligència humana, l’art és més necessari que mai. L’evolució de la intel·ligència artificial i els artefactes tecnològics posa a prova l’immaterialisme i sorgeix com la gran culpable de l’empobriment, per minuts, de la pressuposada espiritualitat de l’ésser. I és en aquest escenari on la creativitat sorgeix com un camí crític i necessari, com una eina de superació humana, personal i col·lectiva que ni té ni ha de tenir fi.

Però, alhora, les escoles d’art, les terrasses dels bars i els carrers dels pobles i ciutats estan plens de joves carregats d’idees que busquen oxigen per sobreviure en un món que no els ha tingut en compte, que els oblida permanentment i que, constantment, els banalitza. Però ells són el punt llunyà de l’horitzó on s’albiren els nostres somnis. I quan dic somnis em refereixo als de generacions ja caduques. Els boomers que ens omplim la boca de propostes que no els arriben perquè no els representen. La iniciativa de la Fundació Pinnae obre les portes de bat a bat a un col·lectiu invisibilitzat; ofereix l’oportunitat als desconeguts; busca l’excel·lència entre els invisibles; posa cara als estranys. I aquest és el pas més difícil: reconèixer el talent i obrir les portes i el cor a allò que és desconegut és la tasca més dura i complicada. Però quan l’art és líquid, la creativitat s’escampa i s’introdueix als racons més amagats fins que ens envaeix i ens liquida per convertir-nos en éssers nous. Tot un acte de valentia.