L’especial de la revista National Geographic - Història, titulat Montserrat: una història de mil anys, és un treball fascinant. No només per ser el primer número escrit en català d’aquesta publicació –fet rellevant també per als col·leccionistes–, sinó per la rigorositat amb què tracta la història d’aquest indret. Em va cridar l’atenció una afirmació que apareix a la pàgina 13: “Per estrany que resulti, els romans no van veure Montserrat. O, almenys, no van considerar aquesta atípica serra digna de ser mencionada”. Com és possible que no en parlessin, tenint en compte que els romans ho documentaven gairebé tot? De debò que no van veure la muntanya?

Aquest enigma és un dels molts misteris que envolten Montserrat. Vaig voler contrastar aquesta absència documental amb dues persones que considero sàvies: el pare Bernabé Dalmau, monjo benedictí i director de la revista Documents d’Església, i el doctor Antoni Bosch-Veciana, doctor en filosofia i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Els vaig plantejar la meva hipòtesi: és possible que els romans tinguessin por d’aquesta muntanya? Que la percebessin com un lloc temut, evitat, o, fins i tot, maleït? Tant que evitessin mencionar-la en els seus relats orals i escrits?

El pare Bernabé Dalmau admet que entre les restes prehistòriques i l’acció de Guifré el Pilós al segle IX no hi ha documentació sobre Montserrat. “Els primers textos que en fan esment la descriuen com una muntanya inhòspita i possiblement perillosa, per les seves formacions rocoses i la presència d’animals salvatges”, destaca. Aquesta percepció podria haver contribuït al fet que els romans no s’hi establissin ni en fessin esment. Per la seva banda, el professor Antoni Bosch-Veciana confirma que no existeix cap text romà que mencioni Montserrat, però apunta que es pressuposa que l’anomenaven Mons Serratus per la seva forma serrada. “Tot i que els romans ocupaven les zones properes, com Barcino i Tarraco, i la muntanya es trobava relativament a prop de la Via Augusta, no sembla que els despertés un interès especial”, comenta. I afegeix: “Si bé solien considerar certs espais naturals impressionants com a llocs sagrats, no hi ha proves que Montserrat ho fos per ells”.

Igualment, Bosch-Veciana menciona que les troballes arqueològiques d’època romana a la muntanya són escasses, la qual cosa suggereix que no hi va haver una ocupació significativa. La importància religiosa i cultural de Montserrat es consolidaria només a partir de l’època medieval, amb la fundació del monestir benedictí i el culte a la Mare de Déu. “De fet, la primera referència escrita coneguda de Montserrat data de l’any 888, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Ripoll, on s’esmenta amb el nom de Montis Serrati”, explica el professor Bosch-Veciana.

L’absència de referències romanes a Montserrat continua sent un misteri. Potser la muntanya era considerada massa hostil per a una ocupació, o potser la seva singularitat geogràfica generava respecte o temor. Sigui com sigui, el fet que els romans no en parlessin afegeix un nou element de fascinació a la història d’aquest lloc. Escric sobre això a Roma, després de visitar l’església Santa Maria in Montserrato. L’edifici té una façana ampla on destaca un grup escultòric en marbre que representa la Mare de Déu amb el Nen serrant la roca, al·ludint a la muntanya. Dins l’església, després d’admirar obres de mestres com Sansovino, Carracci o Bernini, comparteixo aquesta curiositat històrica amb els companys. Els pregunto: “Què en penseu del fet que els romans no deixessin res escrit sobre Montserrat?” Alguns creuen que és per desinterès geogràfic, tot i ser una muntanya que despuntava, “potser no era un lloc d’interès estratègic o econòmic, preferien les grans ciutats i rutes comercials”. Altres posen l’accent en el factor de la població; “si no hi havia un nombre d’habitants significatiu, no hi havia motius per a la seva menció”. N’hi ha que posen sobre la taula la possible dificultat per entrar a la muntanya. O bé perquè els romans tenien posat el seu focus en altres regions, “el seu era un gran imperi, invertien l’esforç en altres punts més influents”. El cas és que com es refereix en les pàgines d’aquest número de la National Geographic, ni l’autor romà Plini el Vell en la seva Història natural, ni Juli Cèsar en Sobre la guerra civil van deixar constància de l’existència de Montserrat. I vosaltres, lectors, què en penseu?