Sant Aniol d’Aguja
El nou refugi de Sant Aniol d’Aguja s’acaba d’inaugurar, culminant d’aquesta manera tretze anys d’obres promogudes per una sèrie d’entitats de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Vallespir, aplegades sota el nom d’Amics de Sant Aniol d’Aguja. Podem ben dir que ha estat com una obra d’artesania, executada a poc a poc, a mesura que es disposava de diners, una empresa en què han ajudat tant els socis de la plataforma com institucions i ciutadans particulars. En total, hi han invertit cap a 700.000 euros. També ha estat una feinada popular i col·lectiva: com que no s’hi arriba en cotxe, s’hi traslladava de tant en tant el material de construcció en helicòpter, però majoritàriament el carregaven voluntaris que s’hi desplaçaven a peu durant unes jornades organitzades o els excursionistes puntuals que accedien a agafar una bossa de sorra o ciment d’un punt de recollida, on un cartell els explicava el projecte i se’ls sol·licitava ajuda. Més participatiu, impossible.
Hi havia hagut un antic refugi, tancat el 1982, que un servidor encara va utilitzar, d’adolescent, quan l’edifici –l’antiga rectoria– ja patia símptomes de degradació. Les noves instal·lacions no tenen res a veure amb les precedents, són modernes i funcionals, pensades per a allotjar la gran quantitat d’excursionistes que té l’Alta Garrotxa i en especial, per als que arriben a Sant Aniol durant una travessia. En el mateix recinte s’hi genera energia fotovoltaica i hidràulica, hi han construït un sistema de sanejament de les aigües residuals i es disposa de connexió amb els serveis d’emergència.
Anar fins a Sant Aniol ha estat per a molts la sortida iniciàtica i el primer contacte intens amb un territori impactant, no sé si dir-ne màgic, però com a mínim tremendament atractiu, espai de fets històrics, llegendes i, fins fa tot just un parell de generacions, un país ple de vida en què el dia a dia estava lligat al bestiar i la feina al bosc. Certament, l’Alta Garrotxa està plena d’indrets magnífics: el Bassegoda, Hortmoier, Talaixà, el Comanegra i el Pic de les Bruixes, la vall de Riu, Lliurona... però cap té l’aurèola de Sant Aniol. L’obertura del refugi és una gran notícia. Per molts anys!
