opinió
Entre vinyes i autopista
La construcció del sistema de peatges tancats a Vilafranca del Penedès fa el seu curs, i ja es poden veure els primers moviments de terra en alguna de les zones afectades, a pesar que encara no s'ha fet l'aprovació definitiva del projecte. Una vegada més Foment i Acesa (l'empresa gestora de l'autopista AP-7), fan el desentès al territori. Continuarem pagant un «impost especial» per accedir a l'àrea metropolitana de Barcelona (a pesar de les deficiències en el transport públic) tot i que amb la nova divisió territorial, l'Alt Penedès resta sotmesa a l'àmbit metropolità.
Davant d'això, és important saber que Acesa té la concessió de la gestió i explotació de l'autopista del Mediterrani i forma part d'una corporació que també gestiona aeroports internacionals, infraestructures de telecomunicació, parcs logístics (el CIM Vallès) o aparcaments, a través de l'empresa (coneguda per tots) SABA. Així, els vilafranquins ens trobem que les zones blaves, la gran majoria d'aparcaments i ara també, les sortides i entrades a l'autopista estaran gestionats per la mateixa empresa. En temps de crisi l'administració (totes socialistes fins fa molt poc) privatitza els beneficis. Com i per què es justifiquen els peatges? Un dels principals arguments d'Acesa i l'administració és que permeten «controlar» el volum de vehicles que circula per la via ràpida (un servei que moltes vegades no es compleix, però es cobra) i «seleccionar» els vehicles que hi passen amb la premissa que, si tens pressa, has de «pagar». Aquests supòsits obvien dues realitats: la instal·lació del sistema tancat de peatges a l'Alt Penedès (Vilafranca, Sant Sadurní i Gelida) no comporta l'eliminació del peatge troncal de Martorell (una font de retencions); els penedesencs no tenim alternatives «ràpides» per accedir no només a Barcelona sinó a Girona o la Catalunya del Nord. En ocasions, els peatges es justifiquen com a mesura dissuasiva de l'ús del vehicle privat. Aquest seria un argument vàlid si hi hagués una bona xarxa de transport públic. Aquests dies, hem contemplat els esforços de la Generalitat i l'Estat per ajudar (amb recursos públics) algunes empreses automobilístiques per evitar la pèrdua de llocs de treball. També hem sentit el president Montilla dir que cal que fem un esforç i comprem (cotxes) per ajudar a recuperar-nos de la crisi. Se'ns demana que comprem vehicles, però se'ns en penalitza l'ús. Es podrien aplicar mesures com la gratuïtat pels cotxes amb més d'un ocupant. Seria més coherent, sostenible i els donaria més credibilitat. Però no és el cas.
A causa de la incapacitat que està mostrant la classe política dirigent per respondre a la crisi (aplicant mesures que reprodueixen el model que ens hi ha conduït), s'han de plantejar alternatives sostenibles. No podem ignorar que la instal·lació de les cabines de peatges a Vilafranca comportarà: la pèrdua de més de 150.000 m² de sòl, principalment agrícola; l'afectació de la zona paisatgística de la Serreta (classificada com a sòl no urbanitzable de protecció paisatgística), la invasió de la llera de la riera de Llitrà i el no compliment de la Carta del Paisatge per la preservació, ordenació i protecció del paisatge a la comarca. Tampoc podem ignorar el pressupost estimat del projecte (que genera baixa ocupació i un gran impacte paisatgístic i econòmic sobre el territori): 20 milions d'euros. Si fem un exercici de prospecció, amb aquests diners es podrien rehabilitar 2.000 habitatges a Vilafranca (10.000 euros per habitatge). A part de crear més llocs de treball, permetria rehabilitar els edificis en mal estat del centre; crear habitatge social i de lloguer; aplicar criteris de sostenibilitat ecològica i estalvi energètic, i no serien necessàries actuacions urbanístiques fora del nucli urbà, la creació de barris perifèrics i la destrucció d'espai agrícola. Aquest és un exemple. Mentrestant, els vilafranquins, seguirem pagant el peatge de Martorell i sent «víctimes» d'un servei deficient de transport públic, ja sigui cap a Barcelona, Tarragona (amb transbord inclòs a Sant Vicenç), Vilanova (amb pocs busos i rutes eternes) o a la UAB (sense servei de bus).
