Opinió

PLAÇA MAJOR

Política inútil

Els perdonem més coses i de manera més reiterada que a la gent més propera

És curiosa la vida. Sempre m'he preguntat com pot ser que aquesta societat moderna ens demani un títol de metge per exercir la medicina, una titulació per fer d'arquitecte i una carrera per fer de professor i, per contra, pots ser polític, que al cap i a la fi són els qui marquen les lleis, el futur i les realitats de totes les professions, sent un indocumentat amb un mínim de temps de militància o una xarxa de contactes prou ben lligada.

I un altre tema, també relacionat amb aquest però encara més inquietant per tot el que amaga d'íntim i que em sembla un prodigi digne de ser estudiat en aquests programes que ara estan de moda, plens de gurus amb camises de coll mao i colors bàsics en comunió amb les forces còsmiques. Resulta que per un estrany mecanisme mental, a aquestes personalitats que hem escollit per guiar els nostres destins els perdonem més coses i de manera més reiterada que a la gent més propera i no sé si Freud hi tindria alguna explicació raonable.

Vés per on, en una època en què els mitjans de comunicació fan de notari (en alguns casos partidistes, però notaris al cap i a la fi) de la realitat, resulta que els polítics ens poden mentir tantes vegades com vulguin i de manera documentada sense que ens afecti.

Segur que si la nostra parella ens diu que s'ha jugat la mesada del col·legi dels nens al bingo, que ens ha fet el salt amb el veí/la veïna del setè o que s'ha begut les 15 ampolles d'Aromes de Montserrat dels últims 15 anys de lots de Nadal, podrà aconseguir un marge de perdó situat en la franja d'una o cap vegada. Com és que després de set anys de tripartit pot sortir José Montilla i dir que tururut de coalicions? Com és que entre tots plegats amb l'estira i arronsa de l'Estatut ens han acabat deixant pitjor que abans i amb el carro baixant pel pedregar sense frens? Com és que no hem vist la cara a Carod en quatre anys i ara surt pertot arreu? Com és que tothom s'omple la boca de nació, llengua i aquestes coses i a l'hora de la veritat del que es tracta és de no perdre o de guanyar cadira? Per cert, ja que hi som, m'aconselleu que acabi l'article en castellà per estar d'acord amb els vents que bufen?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.