El casament de Guillem

El 29 de juliol de 1981 jo estava de vacances, a La Garrotxa. Era dimecres i l'únic que tenia previst fer en tot el dia era instal·lar-me davant de la tele, amb la meva mare, la meva germana i algunes amigues, i veure el gran casament de l'any, del segle: el príncep Carles es casava amb Lady Di i el Regne Unit estava immers en una bogeria sense límits gràcies a l'esdeveniment. Recordo el terrible vestit de la núvia, el seu posat tímid –o de bleda assolellada–, el merchandising kitsch...i sobretot recordo que vaig pensar que aquella noia que centrava l'atenció del món sencer tenia la meva edat. Diana Spencer tenia vint anys acabats de fer (els havia complert l'1 de juliol), jo els faria passat l'estiu, a començaments d'octubre. I per increïble que sembli, aquest pensament em va permetre ignorar el vestit que la feia semblar un pastís ensucrat, la sumptuosa catedral de Saint Paul, la gentada histèrica als carrers de Londres, la cridòria després del petó al balcó de Buckingham Palace, i superat tot això, vaig sentir-me pròxima a aquella noia de vint anys. On t'estàs ficant?, recordo que vaig pensar. M'era del tot impossible de comprendre per quina estranya raó una noia com jo podia ficar-se en un embolic d'aquelles dimensions. I aleshores no en sabia de la missa la meitat (ni jo ni la pobra Lady Di). El que va venir després ja ho sabeu: el conte de fades va esdevenir un relat de terror que va acabar amb la prematura mort de la protagonista. I ara llegeixo que la primavera vinent tornarà a haver-hi casament reial al Regne Unit. Es casa el príncep Guillem, el fill de Diana. Sospito que l'esdeveniment no tindrà res a veure amb el casament dels seus pares l'any 1981. La monarquia britànica no és el que era i al noi li espera el paper de la trista figura, esperant que el seu pare deixi d'esperar, tots plegats enteranyinats en aquesta trista comèdia anacrònica. No sé si m'asseuré davant de la tele per veure el casament del príncep i la jove Kate. Només sé que quan he llegit la notícia m'ha semblat que es casava el fill d'una vella amiga i que m'ha sabut greu que ella no ho pugui veure.