Cap oportunitat

El president Mas ha assegurat que les eleccions del 20-N seran una oportunitat per a Catalunya, que tindrà més o menys força per negociar el pacte fiscal en funció del resultat electoral.

Ja em perdonarà el molt honorable, però no puc estar-hi més en desacord. Mai una cita amb les urnes no havia estat tan intranscendent per a Catalunya. Mas fa servir una retòrica del segle passat, que ha perdut tota la seva vigència. El resultat de l'estratègia del peix al cove s'ha demostrat que és insatisfactori, fins al punt de transformar el seu creador, Jordi Pujol, en un escèptic que ja no veu cap argument contrari a la independència. Competències o millores esgarrapades amb esforços titànics i costos polítics enormes, són recuperades descaradament per Madrid via decrets, lleis o sentències judicials. El 20-N guanyarà el PP o el PSOE, amb majoria absoluta o sense. CiU tindrà un pes decisiu o irrellevant. Malauradament, però, sigui quin sigui el resultat, Catalunya no pot esperar cap avenç, cap millora substancial. Sembla que no n'hem après, de l'experiència fallida de l'Estatut. Sí, pot ser que arrenquem algun milió de Madrid si els escons de CiU són necessaris per formar govern, però ens equivocarem si no entenem que el model polític de l'Estat està definit i compartit pels dos grans partits. El procés recentralitzador és imparable. El Tribunal Constitucional ha tornat a deixar-ho clar fa pocs dies per enèsima vegada: només existeixen la nación española i les administraciones regionales. Els catalans només tenim dues opcions: acceptar-ho o marxar. En aquest escenari, el 20-N és completament irrellevant.