La tardor segons Josep Pla

Aquest dies finals d'octubre i primers de novembre són el moment propici per fer una excursió que alguns converteixen cada any en el compliment d'un ritus: pujar al Collsacabra portant sota el braç el llibre de Josep Pla Un senyor de Barcelona.

El Collsacabra, nucli bàsic de la Serralada Transversal de Catalunya, és un altiplà situat a cavall de la Selva, Osona i la Garrotxa: cingleres escarpades, prats flonjos, boscos solemnes i grans cases pairals. Una –la que cal trobar– és el Corriol, al terme de Rupit, amb una enorme façana porticada de tretze arcs. Aquesta era la casa de Rafael Puget, terratinent i industrial de Manlleu. Va convidar Josep Pla a fer-hi estades llargues, i de les converses mantingudes hi va néixer Un senyor de Barcelona. L'últim capítol de l'obra, que és el que justifica l'excursió, es titula Meditació final. Tardor a Collsacabra.

Joan Triadú, amb casa a Cantonigròs, va descriure en el llibre El Collsacabra el pas de les quatre estacions per la contrada. Pla parla només de la tardor, durant la qual la vegetació assoleix la màxima esplendor. Cal llegir el seu text a poc a poc i en veu alta, sota la volta immensa dels boscos que rodegen el Corriol. Allà on la gent de ciutat veiem només arbres, Pla ressegueix cada espècie arbòria pel seu nom, el roure, “l'aristòcrata”, el faig “vell i prodigiós”, les alzines de fulla perenne, els avets de branques planes, els pins “d'un enravenament hirsut”, els avellaners, els oms, els boixos “d'un verd de maragda viva”... Quan els boscos entren en agonia, les fulles prenen per Pla tots els colors del món: els vinagres més àcids, els sienes més espessos, els torrats, argilosos, rogencs, de rapè de vi, de rovell, de carmí, de canyella, de bronze, “de rubor de galta, de boca de forn”, grisos, roses, vermells i “grecs frenètics de ploma de canari”.

Un Pla melancòlic, davant d'aquest espectacle, meditava sobre els guanys i les pèrdues de la vida i de la mort, i això diu que l'incitava “a la conformació i a la pau”. També nosaltres ho podem sentir si ens deixem perdre pels boscos tardorals del Collsacabra amb el seu llibre sota el braç o davant dels ulls.