Defensar TV3

Veure el mapa de l'Estat espa­nyol tenyit d'un blau uni­for­mit­zant, amb l'excepció de Cata­lu­nya i el País Basc –ver­mell, verd–, va ser l'únic bàlsam de la incòmoda res­saca elec­to­ral amb què vam començar la set­mana. Molts ana­lis­tes i diver­sos mit­jans de comu­ni­cació –començant per aquest diari que esteu lle­gint– van sen­ten­ciar que els resul­tats d'aquest
20-N posa­ven en evidència, més que mai, que Cata­lu­nya no és Espa­nya. A Cata­lu­nya el tsu­nami blau havia que­dat en onada i prou que ho reflec­tien les cares que es veien a la seu cata­lana del PP. Però aque­lla nit hi va haver un altre ele­ment deci­siu que refer­mava el nos­tre fet dife­ren­cial: la nit elec­to­ral a TV3. Tan bon punt va començar, en els pri­mers minuts, una pode­rosa arren­cada ja feia intuir que un pro­grama rigorós i modern, excel·lent, ens man­tin­dria engan­xats a la tele unes quan­tes hores. Joan Car­les Peris, Raquel Sans i Ramon Pelli­cer van estar àgils i impe­ca­bles –amb un look impres­si­o­nant- i tota la nit vam tenir la sen­sació que no calia fer zàping perquè no ens estàvem per­dent res. L'endemà, les dades d'audiència ho van con­fir­mar: més de 600.000 espec­ta­dors, un 20,3% de quota de pan­ta­lla. En el prime time, el segon lloc va ser per a Antena 3, amb 466.000 espec­ta­dors a Cata­lu­nya: pro­gra­ma­ven la pel·lícula Luna nueva, de la saga Crepúsculo. És a dir, tot­hom a qui li interessa la política –o com a mínim, els resul­tats elec­to­rals– estava infor­mant-se a través de TV3. I la Tele­visió de Cata­lu­nya va ser qui ens va anun­ciar que la majo­ria abso­luta del PP havia arri­bat, amb escreix, i que el polític que uns dies enrere par­lava de pri­va­tit­zar les tele­vi­si­ons autonòmiques, Mari­ano Rajoy, seria el nou pre­si­dent del govern. I també va ser a través de TV3 que vam saber que, a Cata­lu­nya, CiU havia gua­nyat per pri­mera vegada unes elec­ci­ons gene­rals. Cinc dies després el govern català anun­cia una reta­llada que amenaça claríssi­ma­ment la super­vivència de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio tal com les ente­nem fins ara, és a dir, amb ambició de lide­ratge i exigència de qua­li­tat. El país neces­sita sacri­fi­cis, és cert, però, com ha repli­cat Mònica Ter­ri­bas, els mit­jans públics no són un depar­ta­ment més de l'admi­nis­tració. Són el forat per on mirem el món i el mirall on ens reflec­tim, i els hem de defen­sar afer­ris­sa­da­ment.