De papes i majordoms

Al papa Benet XVI li surten els problemes per tots cantons. Els més dolorosos deuen ser els interns, que afecten directament la seva intimitat. Ara, un majordom infidel ha filtrat a la premsa un munt de papers privats del pontífex. Però quina privacitat pot tenir un home que necessita un majordom que l'ajudi a vestir-se, li enllustri les sabates, li serveix els àpats i li prepari el llit? Diuen que el fugaç Joan Pau I va morir d'angoixa quan va descobrir les proporcions dels poders ocults instal·lats al seu entorn. No és estrany que l'imaginari cardenal Melville del fil de Nanni Moretti Habemus papam s'escapés del Vaticà el mateix dia de la seva elecció. En un film anterior, revisitat ara per la televisió, Les sandàlies del pescador, de Michael Anderson, el papa acabat d'elegir també s'escapa, de nit, vestit amb sotana negra i s'endinsa pels carrerons del Trastevere. Es troba amb una metgessa, entra en una farmàcia, puja a la cambra d'un jueu moribund... i quan torna al carrer, disposar a sopar en una trattoria discreta, es troba el cotxe papal aparcat a la porta, envoltat de carabinieri motoritzats i amb un monsenyor que li obre cerimoniosament la porta: el fugitiu és obligat a tornar al palau del qual Joan XXIII va dir un dia que era la seva presó. El capellà i novel·lista José Luis Martín Descalzo va imaginar una situació semblant en el relat El viaje imposible: Pau VI i el seu secretari decideixen fer un viatge d'incògnit –és a dir, un viatge normal– a un país llatinoamericà assolat per la pobresa. Les hàbils gestions diplomàtiques del secretari donen resultat i poden viatjar tots dos vestit de paisà en un avió de la TWA després d'haver superat tots els controls. Però quan el papa, barrejat amb altres viatgers, surt per la porta de l'avió, veu a baix les primeres autoritats del país, la filera de bisbes revestits de vermell, la banda militar que interpreta els himnes oficial... i “comienza a descender las escaleras comprendiendo que nunca le dejarán volver al Evangelio”.

Aquests són els papes tal com ells mateixos s'han fabricat, víctimes de la pròpia superestructura. La matrícula SCV del cotxe pontifici (Stato della Città del Vaticano) és traduïda pels romans a la seva manera: “Se Cristo vedesse!”