Els gripaus amb paraigua també es neguen

“Els bancs et dei­xen un parai­gua quan fa sol i te'l tre­uen quan plou” i “la banca és la usura prac­ti­cada amb el suport de la llei” són dues sentències que per­ta­nyen al manual de super­vivència que els pares i els avis ens gra­va­ven a foc en el cer­vell durant la nos­tra infància i joven­tut per vacu­nar-nos con­tra els cants de sirena que ens començaven a asset­jar en el pas de la porta cap a la vida adulta. No eren pas obser­va­ci­ons sim­ples ni demagògiques con­fe­gi­des en l'abran­da­ment de les tertúlies de cafè sinó fona­men­ta­des vacu­nes empíriques de des­con­fiança de qui ja havia vis­cut les eufòries i les depres­si­ons dels tau­lells mone­ta­ris i havien estat tes­ti­mo­nis dels estralls que pro­vo­ca­ven en aquells que es dei­xa­ven seduir per les pro­me­ses de ren­di­ments enllu­er­na­dors i de faci­li­tats il·limi­ta­des. Amb el pas dels anys i gràcies al per­fec­ci­o­na­ment tec­nològic, al màrque­ting i a la publi­ci­tat, l'esquer es va anar fent més saborós; el diner, més asse­qui­ble, i sobre el tatu­atge alliçona­dor dels nos­tres pre­de­ces­sors ens hi va anar crei­xent una grui­xuda i insen­si­ble pell de calàpet.

Però ara plou de valent i no amaina. I si les ria­des del diluvi s'estan empor­tant avall els gri­paus cri­ats per les males pràcti­ques, també és cert que la política finan­cera i cre­ditícia que l'Estat espa­nyol per­met fer a les enti­tats bancàries aca­barà arros­se­gant les escas­ses empre­ses que encara sos­te­nen els pocs índexs posi­tius de l'eco­no­mia pro­duc­tiva d'aquest país. Com expli­cava diu­menge El Punt Avui en la secció d'Eco­no­mia, les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als dema­nen més pro­ta­go­nisme del crèdit ofi­cial i menys inter­me­di­ació bancària perquè, a més del nota­ble endu­ri­ment de les con­di­ci­ons i de les comis­si­ons, les dene­ga­ci­ons de crèdit a peti­tes i mit­ja­nes empre­ses gai­rebé s'han dupli­cat i estan abo­cant-les a la mera sub­sistència vege­ta­tiva –en el millor dels casos– o al con­curs de cre­di­tors, una opció que en el dar­rer any ha aug­men­tat d'un 28,6%.

També ens adver­tien els nos­tres pre­de­ces­sors que els bancs no tenen ànima. A la vista de la per­ver­si­tat amb què han actuat en la inflació econòmica i de la irres­pon­sa­bi­li­tat amb què ara es desen­te­nen de sos­te­nir els super­vi­vents del des­as­tre, bé podríem dir que si mai n'han tin­gut, se l'han venuda al dia­ble.