L'últim article?

Reconec que començo a escriure aquest article amb una disposició d'ànim molt estranya. Hi ha diverses raons per pensar que podria ser l'últim article que escric. Hi ha dues possibilitats. Una de bona –boníssima– i una altra de dolenta –dolentíssima–. I ara que hi penso, tant l'una com l'altra tenen a veure amb una esfera grandiosa que gira i gira. Ja ho heu endevinat? L'opció bona és que avui, dia 22 de desembre, en el sorteig de la rifa de Nadal, una de les boletes que surti de l'esfera gegant que gira em converteixi com per encanteri en una persona rica i que ja no necessiti treballar i em pugui dedicar al dolce far niente. Aquest seria, doncs, el meu últim article. L'opció dolenta –catastròfica, en realitat– és que el calendari maia tingués raó i que el dia d'ahir, 21 de desembre de 2012, fos el dia que s'acabés el món, és a dir, el dia que l'esfera gegant que gira –coneguda com el planeta Terra– fes un pet com un aglà, o xoqués amb un meteorit o, simplement, deixés de girar. Si és així, aquest article també seria l'últim. Però amb un afegit, en aquest cas: ja no el llegiria ningú. Resumint, que podria escriure l'article més transcendental de la meva trajectòria, l'últim, com una mena de testament professional abans de dedicar-me a la vida contemplativa, i per tant, hauria de deixar-hi els meus pensaments més pregons, les meves opinions més compromeses, les metàfores més ben trobades. O, potser, aquest seria l'últim article però ja no es publicaria –perquè si s'acaba el món el diari no surt, oi?– i aleshores vol dir que puc escriure totes les bestieses que em passin pel cap sense tallar-me gens ni mica, quedar ben descansada, ser políticament incorrecta i fins i tot fer faltes d'ortografia perquè, fet i fotut, ningú ho sabria mai. Què faig? Sóc optimista i penso que em tocarà la grossa? O sóc pessimista i crec que els maies eren els que realment sabien com aniria tot això? Hi rumio una mica, només em calen uns segons, i ràpidament arribo a la conclusió que el més probable és que no passi cap d'aquestes dues coses. I si el món no s'acaba i no em cauen els milions, dissabte que ve em tornareu a tenir aquí –espero!–. Així que dedicaré el poc espai que em queda a desitjar-vos un bon Nadal, ple d'abraçades, galets, alegries i bombolles. Salut!