Els homes no poden ser si no són lliures

Ahir va començar ofi­ci­al­ment l'Any Espriu, per com­me­mo­rar el cen­te­nari del nai­xe­ment del poeta, per difon­dre l'obra i la seva figura. Autor d'una poe­sia cívica i moral que ha esde­vin­gut com­pa­nya de viatge de la majo­ria de pro­cla­mes de país dels dar­rers cin­quanta anys, un dels grans encerts dels pro­mo­tors de l'Any Espriu és la Frase del Dia, que divul­garà quo­ti­di­a­na­ment una citació de la seva obra expli­ci­tada en qual­se­vol gènere, fins i tot en entre­vis­tes i car­tes. En la columna ver­te­bral de la iden­ti­tat cata­lana, fra­ses com la que titula aquest arti­cle o la que enun­cia el cen­te­nari, “ens man­tin­drem per sem­pre més fidels al ser­vei d'aquest poble”, for­men part de l'ima­gi­nari col·lec­tiu del poble català, de la seva ànima, del seu cor, del moll de l'os d'una consciència for­jada al llarg de segles. Quan aquests dies hem d'escol­tar les ani­ma­la­des i els exa­brup­tes que sor­gei­xen des de l'espa­nyo­li­tat més rància, una píndola diària d'Espriu és el millor antídot, el millor remei per rea­fir­mar-nos en la nos­tra iden­ti­tat com a poble que vol poder viure en lli­ber­tat. La vigència dels seus tex­tos és inqüesti­o­na­ble i la càrrega política que se'n desprèn, també. En el seu moment, Maria Aurèlia Cap­many i Ricard Sal­vat van con­tri­buir a popu­la­rit­zar el seu tea­tre, i Rai­mon va can­tar la seva poe­sia, com també ho van fer un bon gra­pat de can­tau­tors i grups com ara Jaume Arne­lla, Ovidi Mont­llor, Ramon Mun­ta­ner, l'Orques­tra Pla­te­ria i Marina Ros­sell. Un dels objec­tius de l'Any Espriu és la pro­moció de noves músiques i con­certs a càrrec de des­ta­cats artis­tes i grups que, abans i ara, can­tin els tex­tos d'Espriu, a més de la cele­bració d'espec­ta­cles i l'edició de les seves lle­tres musi­ca­des. L'Any Espriu abraça un car­tell d'acti­vi­tats molt ambiciós, tot i que la seva exe­cució dependrà, en part, de les dis­po­ni­bi­li­tats pres­su­postàries. Expo­si­ci­ons diver­ses, la incor­po­ració del seu tea­tre a les pro­gra­ma­ci­ons dels tea­tres públics o publi­ca­ci­ons edi­to­ri­als, entre les quals des­taca la bio­gra­fia que ha escrit Agustí Pons, con­fir­men l'ambició d'aquesta efemèride que ha de ser­vir per recu­pe­rar la vigència d'aquest nar­ra­dor potent, car­re­gat de sim­bo­lisme, que va dei­xar dit: “Escolta,
Sep­ha­rad: els homes no poden ser si no són lliu­res.”