Ja és aquí!

I aquest any, per fi, com sempre (però hem tingut moments d'incertesa, algun dubte, instants de pànic), ha arribat el solstici d'estiu. Ha arribat després de sotracs i queixes, més enllà de la crispació i saltant pel damunt de la misèria. Ha vingut quan ja desesperàvem, després de ventades, crescudes dels rius i cels grisos. Encara tenim l'ai al cor i ens fa por que aquest estiu no ho sigui gaire, d'estiu. Ho han dit els francesos. Però ja és a tocar la nit més curta i l'agafem amb més ganes que mai de clavar-hi queixalada, com si la nit mateixa fos una coca de llardons i no en volguéssim deixar cap engruna. Tornarem a reunir amics, germans, avis, nebots i amics d'amics. Guarnirem el pati –el badiu, si som a Badalona– o potser envairem la plaça més propera o enfilarem llargues taules als carrers del barri vell. Penjarem banderoles i lligarem fanalets als arbres, o encendrem bombetes grogues que taquin la nit de puntets lluminosos. Pararem un taula senzilla, tovalles de paper, plats de paper, gots de plàstic. O no! Potser traurem les tovalles de fil que guardem planxades i embolicades de paper fi a la calaixera. I la vaixella de porcellana i copes llargues com flautes de vidre verd. Abillarem poms de flors fresques, hortènsies, alegries, magnòlies, o potser cedirem el protagonisme al gessamí, que s'enfila ple de fragància per la paret de casa. Cuinarem plats gustosos i originals, o potser serem fidels al vell pa amb tomàquet i pernil. Anirem a buscar les coques al forn que les fa més bones, de llardons i de crema, i tots traurem la fruita confitada i la deixarem a la vora del plat, verda, vermella i groga. Omplirem les copes de cava i les alçarem per brindar, potser algú dirà unes paraules i tots ens recordarem, just aleshores, d'aquell que no ha pogut venir o d'aquell que l'any passat hi era però que ja no vindrà més. Després vindrà el moment dels petards, aquest any bosses menys plenes, que fa angúnia cremar diners. Això sí, les recomanacions maternes seran les mateixes, seny, vigileu les mans i els ulls, no feu imprudències. De lluny començarà a sentir-se música i algú discutirà, a taula, si és bona o no la cançó de l'anunci de cervesa d'aquest any. Comença un estiu ple d'incerteses polítiques, econòmiques, meteorològiques. No sabem com estarem el vint-i-tres de juny de l'any que ve. Però, si hi som, farem revetlla de Sant Joan.