Full de ruta
El que sí que fa por
de l'avenir, el que més por fa és que tot continuï com fins ara
Angela Merkel, David Cameron, Barack Obama, la Comissió Europea... i ara la banca. Mai cap procés com el sobiranista havia arrencat tants pronunciaments. Si com recomana Andreu Buenafuente no hem de perdre l'humor, ens podem imaginar les calderes de l'Estat traient fum per sumar oposicions a una eventual independència de Catalunya. “Un més!” devien pensar quan el president dels Estats Units va pronunciar aquelles escarides “forta i unificada”. “Un altre al sac!, van celebrar quan Margaritis Schinas va llegir diligentment la nota escrita per a la pregunta sobre la permanència a la UE. I grans aplaudiments quan divendres a les tres del migdia va arribar a les redaccions el comunicat dels bancs amenaçant de marxar –reconsiderar la seva estratègia d'implantació, en deien– en cas d'independència.
Un Estat que no ha mogut ni un dit per oferir una alternativa al projecte independentista, ara va de bòlit per poder-lo aturar. La pressió per intentar deixar clar el que no s'ha de votar el 27-S és màxima, i tota centrada en els perjudicis d'una hipotètica independència. Que si se sortiria de la Unió Europea i de l'euro, que si no es podrien pagar les pensions, que si hi hauria un corralito, que si els bancs –aquells que et persegueixen per tot– se n'anirien, que si el Barça no podria jugar en la lliga (horror!)... i així fins a l'infinit. Ni les deu plagues d'Egipte, ni les profecies de Nostradamus, les conseqüències del procés d'independència català ocuparien un lloc destacat en un prestatge d'algun museu del terror.
Encara queden uns dies per anar a les urnes. Temps per a més prediccions, suports al no i amenaces variades. Si, tot i amb la pressió aplicada, diumenge hi ha majoria sobiranista, serà un doble èxit. No només de les candidatures sobiranistes, sinó, sobretot, de la gent. D'aquells que espolsant-se els temors de sobre apostaran per posar rumb a la construcció d'un nou país. I amb alegria. Perquè, malgrat les moltes incerteses de l'avenir, el que més por els fa és que tot continuï com fins ara. Això, els fa pànic.
