La foradada

Ara que es parla tant del xoc de trens potser convé recordar què és una foradada. És com en deien també dels túnels, fa una mica més de cent anys. Llavors, un túnel era una novetat. Ho llegeixo en el primer capítol de Pilar Prim, de Narcís Oller: “Un nou xiscle de la màquina, seguit d'un soroll eixordador i de sobtat eclipsi de llum, les féu callar, deixant-les en la immobilitat vigilant amb què se sol fer la travessia de les foradades.” De Narcís Oller, la gent que coneix la nostra literatura sap que és el creador de la novel·la catalana moderna. I els que l'han llegit saben també que per a ell els trens són un símbol de modernitat. És per això que hi ha un tren al començament de Pilar Prim, una novel·la que reflecteix el món modern de la burgesia barcelonina de principis del segle XX. Ja llavors, alguna d'aquestes famílies passava les vacances a la Cerdanya. La modernitat: un nen i dues dones –una molt jove, l'altra més gran i més atractiva– compartint un compartiment de tren amb un home d'uns trenta-cinc anys que no coneixen de res. També burgès. També atractiu. És quan surten d'aquelles foradades que encara avui separen les terres del Barcelonès de les del Vallès que els protagonistes de Pilar Prim se saluden, mentre s'estudien en silenci tot fent veure que llegeixen. Elles, uns llibres; ell, un diari. També en el món real, que era de fet el que novel·lava Oller, tant les persones desconegudes com les diferents societats humanes es comencen a estudiar un cop es coneixen. I si es volen conèixer, s'han de poder veure. Durant molts anys, a Catalunya, hi va haver la gran foradada del franquisme. Llavors, era molt fàcil ser espanyol i dir que s'estimava Catalunya: una sardana, una paraula en català –normalment, seny– un porró de vi… El predomini de tot allò que és espanyol –castellà– era abassegador. Potser per això molts dels que manaven a Madrid van pensar en la Transició que, per poder continuar conduint la màquina, en feien prou cedint un compartiment als que ens sentim només catalans. Avui, però, és de portar la màquina del que estem parlant. I alguns dels que l'han conduïda sempre ara diuen que, si els que volem la independència volem ser també els maquinistes, tornarem a entrar en una foradada.