Opinió

Keep calm

Elogi de #MA140

Miquel del Pozo inventa una nova manera de comunicació i ho fa amb les eines humils dels 140 caràcters

#MA140 vol dir (M)irar l'A(rt) en 140 caràcters; és a dir, tota l'ampli­tud que per­met un mis­satge de Twit­ter. És l'obra –l'invent, en podríem dir– d'un jove arqui­tecte que es diu Miquel del Pozo Puig i que té l'enorme vir­tut de saber mirar el detall i, al mateix temps, d'ele­var-se cap a la gene­ra­li­tat. Com diu un dels milers de cli­ents d'aquest minúscul i ago­sa­rat pro­jecte: “Del Pozo és capaç de fer que Twit­ter deixi de ser ver­ti­ginós durant una estona per con­ver­tir-se en un locus amo­e­nus; és a dir, un espai ama­ble i rela­xat on gau­dir de l'art i de la mirada. L'ope­ració és, en apa­rença, sen­zi­lla: cada diu­menge, a les 10 de la nit, Del Pozo inunda la xarxa amb una vin­tena de mis­sat­ges curts (o més, segons el dia) que accep­ten la limi­tació de l'espai i que el trans­for­men, per acu­mu­lació, en una gale­ria on es pot per­ce­bre la bellesa del Pant­heon, l'arqui­tec­tura de Miquel Àngel, els cels infi­nits de Van Gogh o, una de les últi­mes sèries, les rela­ci­ons entre art i rea­li­tat. L'invent fun­ci­ona per dues raons que són ben con­vin­cents i amb les quals topes quasi sense voler. La pri­mera és l'extrema agi­li­tat i desim­bol­tura amb què és capaç de fer dia­lo­gar no sola­ment peces artísti­ques, sinó pen­sa­ments, èpoques i movi­ments de la història de l'art. Això sol, i el seu afany divul­ga­tiu sense menys­prear el pes de l'eru­dició i el conei­xe­ment, ja seria un motiu sufi­ci­ent per admi­rar el pro­jecte. A més, però, cal tenir en compte l'apor­tació nova, engi­nyosa i extre­ma­ment interes­sant, al llen­guatge del Twit­ter i, en gene­ral, del que conei­xem com a 2.0. Miquel del Pozo inventa una nova manera de comu­ni­cació i ho fa amb les eines humils dels 140 caràcters, que es mul­ti­pli­quen perquè hi ha la volun­tat de con­tinuïtat (de procés, de sumari) i perquè s'anun­cia la incor­po­ració a la xarxa amb ante­lació i en una hora deter­mi­nada. Supera, així, la imme­di­a­tesa del moment perquè crea expec­tació. Del Pozo engran­deix la seva empresa i no para d'abo­car-hi el pen­sa­ment raci­o­nal de l'arqui­tecte i la finor estètica del voyeur que es delecta en l'obser­vació. Magnífic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.