Procés de reciclatge

Una empresa fa negoci convertint les cendres dels difunts en arbres. La firma UrnaBio introdueix les cendres del mort en una urna biodegradable, la qual es col·loca en una incubadora on hi ha plantada la llavor d'un arbre. La natura fa la resta, i al cap del temps hi creix un petit arbre de poc més de 50 centímetres. L'empresa és catalana, però aquí la idea no va tenir gaire acollida i van marxar amb les urnes i les llavors a latituds on la incineració dels difunts té més predicament i la legislació ja preveu solucions d'aquest tipus per crear petits cementiris arbrats. Ara, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha vist amb bons ulls la idea i es farà una prova pilot en aquest municipi, amb unes primeres cent urnes preparades perquè els familiars puguin incinerar i reconvertir en arbre les cendres de la persona estimada.

És molt possible que la idea, ara sí, funcioni. El reciclatge agrada, i a més de separar vidre, paper, plàstic i orgànics, podrem ara anar ja reservant espai perquè els nostres cossos pecadors puguin ser objecte d'un reaprofitament net, ecològic, integrat en el paisatge i amb un cert rendiment econòmic. Tenim experiència. Durant dècades hem reciclat tantes coses que ja hi tenim la mà trencada. També en la política. Un Estatut mort en llarga agonia l'hem reconvertit en la llavor d'una independència que ja comença a treure el cap d'entre la terra. L'antic pujolisme autonomista, incinerat de sobte en una combustió estiuenca com les falles andorranes de Sant Joan, va intentar ser reciclat per Duran Lleida en una fantasmal tercera via que no ha pogut reeixir: no resulta creïble que un democratacristià faci bandera de la reencarnació. El centredreta, sempre més tradicional i d'ordre, és més lent de processar, mentre que l'esquerra sempre ha estat molt més propensa al reciclatge vertiginós. Vegin sinó el cas de les cendres del PSUC, que, ben ficades en urnes biodegradables, van fer sorgir Iniciativa-Verds i ara, continuant el cicle de la vida política, donen pas a noves plataformes, confluències i projectes comunals; o les cendres del lerrouxisme prehistòric del Ciutadans original, reconvertit en neocentrisme reformista si es rega bé amb demagògia i tertúlies de prime time.

No hi ha vella i nova política, sinó un laboriós i a vegades rendible procés de reciclatge. En fi.