40 anys després

Fa 40 anys i dos dies, el 24 de març de 1976, l'Argentina patia un cop d'estat que instauraria una dictadura militar –patrocinada pels EUA– i esdevindria el capítol més negre de la història argentina del segle XX. Casualitats del destí, el mateix dia que es complien els 40 anys del cop, moria Johan Cruyff, un jugador que, sent el número 1 mundial, es va negar a participar en la copa del món de 1978, que va servir per rentar la cara a un govern militar que, mentre rodava la piloteta, segrestava, torturava i matava més de 30.000 persones. El president Obama, en un gest inèdit, ha visitat l'Argentina i ha demanat perdó pel paper dels EUA en les dictadures que van assolar el continent en plena guerra freda, quan el fre al comunisme ho justificava tot. L'Argentina ha sabut enfrontar-se de cara a l'horror com pocs països han estat capaços de fer-ho. El dictador Videla va morir assegut –literalment–a la tassa del vàter de la seva cel·la, en una presó comuna. Les tècniques d'identificació de desapareguts i de recuperació de la identitat dels fills i néts robats són un referent mundial. No costa trobar cognoms catalans entre els desapareguts de la dictadura argentina –Martí, Company, Muntaner–, però tampoc trobar alguna petjada catalana entre els criminals. El temut cap de la policia de Buenos Aires, responsable de nombrosos centres clandestins de detenció, era el general Ramon Camps.