Opinió

Tribuna

L'empatx turístic

“Barcelona avança cap al model Venècia: la Disneylandització definitiva de la ciutat

Els que aplau­dei­xen d'emoció cada cop que sen­ten que Bar­ce­lona torna a batre rècords turístics han d'estar d'enho­ra­bona. Si fins ara els indi­ca­dors habi­tu­als eren el nom­bre de per­noc­ta­ci­ons en hotels i el de cre­ue­ris­tes, aquest estiu han arri­bat amb força les pla­ta­for­mes de llo­guer turístic per inter­net. Com és cos­tum, Bar­ce­lona és l'apa­ra­dor que posen veïns i ajun­ta­ments. La caixa, però, la fan els pro­pi­e­ta­ris de les galli­nes dels ous d'or. I de vega­des ni tan sols ells, sinó els inter­me­di­a­ris.

El nou tor­nado turístic són les prop de deu mil noves ofer­tes d'habi­tatge com­par­tit d'aquest estiu. I aquí sí que cal començar un debat públic urgent perquè el seu impacte serà mas­siu. I ho serà perquè els seus bene­fi­ci­a­ris, com també els seus cos­tos, són molt més repar­tits. A tall d'exem­ple, un veí que vis­qui de llo­guer a Gràcia en una pri­mera planta sense ascen­sor pot posar-se en con­tacte amb una agència que li pen­jarà l'anunci a inter­net per al mes d'agost. Resul­tat: dos mil qua­tre-cents euros per un mes i vacan­ces (i llo­guer) pagats. Tot al marge del conei­xe­ment del pro­pi­e­tari i de l'Ajun­ta­ment. No és un cas inven­tat, no.

La invi­tació a pas­sar-se la norma per l'entre­cuix és evi­dent, ràpida i lucra­tiva. No és d'estra­nyar, doncs, que de les 256 ordres de ces­sa­ment d'acti­vi­tat il·legal tra­mi­ta­des per l'Ajun­ta­ment, abso­lu­ta­ment ningú hagi vol­gut com­mu­tar la sanció a canvi de posar el pis en llo­guer social. Els incen­tius a no fer-ho són massa pode­ro­sos. Els dia­ris ja par­len d'inver­si­o­nis­tes rus­sos dedi­cats al noble art de recon­ver­tir pro­pi­e­tats bui­des en apar­ta­ments turístics. Aviat no cal­dran ni que esti­guin bui­des. Con­tra la faula de Man­de­vi­lle, vicis pri­vats no sem­pre fan vir­tuts públi­ques.

Les pla­ta­for­mes que fan la inter­me­di­ació conei­xen qui n'és usu­ari, quin bene­fici en treu i si dis­posa o no dels per­mi­sos, però aquesta infor­mació no és pública. I no ho és perquè l'opa­ci­tat és el ter­reny fèrtil en el qual creix el negoci de l'eco­no­mia infor­mal i de pas­sada les empre­ses inter­mediàries poden con­ti­nuar atra­ient capi­tals espe­cu­la­tius. El greu cost social es pro­du­eix perquè sabem que qual­se­vol bona política pública neces­sita accés a infor­mació bona, com­pleta i fia­ble. I els ajun­ta­ments ara per ara no la tenen.

Ara que dis­cu­tim lleis i nor­ma­ti­ves per tal de posar una mica d'ordre en l'eco­no­mia col·labo­ra­tiva, Bar­ce­lona hau­ria de ser la pri­mera a pro­moure un debat públic i seriós amb tots els agents sobre el repar­ti­ment de cos­tos i de bene­fi­cis. De moment, Bar­ce­lona avança a tota velo­ci­tat cap al model Venècia: la Dis­ney­lan­dit­zació defi­ni­tiva de la ciu­tat, la Mac­Do­na­lit­zació del comerç i la pro­gres­siva des­a­pa­rició dels habi­tat­ges de llo­guer. Cal­dria pen­sar en solu­ci­ons més enllà d'unes san­ci­ons que no cor­re­gi­ran la situ­ació cre­ada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.