Política

la contra

Referèndum a Campredó i Bítem

Els pobles de Campredó i Bitem han votat en referèndum la seva constitució en entitats municipals descentralitzades

El 8 d'abril de 1976, l'Assem­blea Gene­ral d'Enti­tats de la Vegue­ria de l'Ebre, cons­tituïda en el marc del Congrés de Cul­tura Cata­lana i que esde­vingué la major pla­ta­forma repre­sen­ta­tiva de la soci­e­tat civil mai exis­tent al ter­ri­tori, amb 52 enti­tats adhe­ri­des entre asso­ci­a­ci­ons, col·legis pro­fes­si­o­nals i altres ens col·lec­tius, va apro­var el seu mani­fes­tat pro­gramàtic. Al capítol pri­mer es reco­nei­xia el dret que tenien tots els pobles a cons­ti­tuir-se en muni­ci­pis si aquest era el seu desig, com també el dret a exis­tir de les comar­ques del Montsià i la Ribera d'Ebre, ales­ho­res no reco­ne­gu­des, del con­junt de les ter­res de l'Ebre a esde­ve­nir regió o vegue­ria i, en defi­ni­tiva, de Cata­lu­nya a deci­dir el seu futur com a nació. En aquell moment, els pobles del Delta de l'Ebre (la Cava, Jesús i Maria, Sant Jaume d'Enveja, Mon­tells i Camar­les, als quals després s'afe­gi­ria l'Aldea) es tro­ba­ven entram­pats en un llarg procés de rei­vin­di­cació de la seva auto­no­mia muni­ci­pal de Tor­tosa; com l'Ampo­lla del Perelló. Tots ho varen acon­se­guir entre 1978 i 1990, men­tre la llei comar­cal de 1987 res­tablí les comar­ques cre­a­des per la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana el 1936; i el decret Tar­ra­de­llas de 1978 reco­nei­xia la rea­li­tat con­junta de les qua­tre comar­ques de l'Ebre com a regió, avui encara pen­dent d'esde­ve­nir vegue­ria.

Però l'assem­blea de 1976 anava més enllà i recla­mava el dret d'auto­no­mia de tots els nuclis de població que ho desit­ges­sin, i esmen­tava també Jesús, Cam­predó, Bitem, Vina­llop i Reguers, de Tor­tosa; Balada, d'Amposta; Sant Joan del Pas, els Valen­tins i Ven­ta­lles, d'Ull­de­cona, i les Cases d'Alca­nar d'Alca­nar. Cap d'ells ho va acon­se­guir, la majo­ria perquè ni tan sola s'ho van plan­te­jar; d'altres, com les Cases d'Alca­nar, perquè van topar amb una nor­ma­tiva molt res­tric­tiva de la Gene­ra­li­tat quant a la cre­ació de nous muni­ci­pis, men­tre tolera la lenta ago­nia admi­nis­tra­tiva de 352 ajun­ta­ments amb menys de cinc-cents habi­tants.

La llei de 1987 reco­nei­xia també l'existència de les enti­tats muni­ci­pals des­cen­tra­lit­za­des, una mena d'auto­no­mia de repre­sen­tació i gestió dins un mateix terme muni­ci­pal per encar­ri­lar aquells desit­jos de reco­nei­xe­ment local, atès que la mateixa llei impe­dia que pogues­sin arri­bar a la segre­gació. Aco­llint-se a aquesta norma, el 1982, els Mun­tells, amb 540 habi­tants, esde­vingué EMD de Sant Jaume d'Enveja; i, el 1993, el Raval de Jesús, amb 3.545 veïns, es con­vertí en EMD de Tor­tosa. Ara s'hi afe­gi­ran Cam­predó i Bítem (per què no Reguers?). A alguns aquests temes no els pre­o­cu­pen en abso­lut, però a molts sí, com ho prova el fet que tant en un poble com a l'altre van votar en referèndum més de la mei­tat del cens elec­to­ral, i els vots afir­ma­tius supera­ren el noranta per cent. El seu horitzó pot per­fec­ta­ment ser el d'arri­bar a muni­ci­pis inde­pen­dents perquè, tor­nant a la pro­clama de 1976, cal rei­vin­di­car de nou que totes les col·lec­ti­vi­tats, des de la nació fins al poble més petit, tenen dret a deci­dir quin ha de ser el seu futur i a ges­ti­o­nar els seus pro­pis assump­tes.

El 13 de desem­bre, més de set-cents mil cata­lans de 162 muni­ci­pis estan cri­dats a mani­fes­tar-se en referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. És clar que el resul­tat que s'obtin­gui no ser­virà perquè Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat, però és un sa exer­cici de democràcia davant les espe­cu­la­ci­ons dels poders cen­tra­lis­tes de l'Estat espa­nyol de negar fins i tot un Esta­tut nego­ciat a la baixa per man­te­nir Cata­lu­nya dins l'arti­fi­cial nació del «...a por ellos, oe», que pro­du­eix l'orgasme col·lec­tiu dels naci­o­na­lis­tes espa­nyols i els seus par­tits. Tor­nant al símil de Cam­predó i Bitem; si Cata­lu­nya no pot ser ni tan sols una EMD d'Espa­nya, pot­ser caldrà plan­te­jar-se que en demani la segre­gació. En defi­ni­tiva, si hom no es troba a gust com­par­tint casa, és millor que se'n vagi, i això ho hau­rien d'enten­dre també els que con­ti­nuen somi­ant en l'imperi on no es ponia el sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.