Pinten bastos

Sí, em sembla que pinten bastos per la construcció veguerial del Penedès. No perquè, amb el bon criteri i judici que sempre expressa, el conseller Nadal marqués una clara i evident diferència entre el plantejament territorial i l'organització politico-administrativa, sinó per l'esborrany de la mateixa llei de les vegueries. La planificació del territori cal fer-la més enllà de com ens vulguem estructurar políticament.

La llei d'organització territorial en vegueries que el conseller Ausàs vol aprovar no s'ha fet globalment. La seva pròpia complexitat, la ja calendaritzada convocatòria electoral i el que això significa de variar les estratègies partidistes han portat, crec, a la presentació de la llei de manera parcial amb una previsió de set vegueries, les aprovades per unanimitat en el seu moment. Aquest factor negatiu per construir un projecte de vegueria del Penedès també es pot positivar si som capaços d'explicitar aquells aspectes que millorarien l'acció política si disposéssim d'organització territorial i organització política coincident. Per altra banda s'ha conegut el projecte de llei de l'àrea metropolitana que recollia i estudiava a bastament l'edició d'El Punt del 19 de novembre passat. En una lectura atenta t'adones de la fortalesa de la llei, de la fortalesa que si s'apliqués tindria el govern metropolità, amb competències i capacitat per desenvolupar-les. La potència del territori és evident i ho serà encara més si es posa en marxa la llei, fet que segurament el país necessita, però la fortalesa de les centralitats pot fer febles els extrems, que poden acabar sent subsidiaris de les necessitats del centre potent. Per evitar-ho cal estructurar en el nostre cas una vegueria equilibrada i forta, sense que calgui competir, sinó col·laborar i adequar les estratègies de la zona metropolitana a la nostra necessitat i aportar també a la regió metropolitana la nostra capacitat de crear elements generadors de potencial: aliances com ara el pacte industrial o l'arc metropolità.

La defensa de la vegueria és sempre en positiu i mai contra res ni ningú. Però les primeres notes sobre la llei electoral tampoc no ens afavoreixen si volem tenir representants que més enllà de l'estricta pertinença partidista siguin persones arrelades al territori. Tenim la possibilitat d'estructurar el país i podem fer-ho de manera que el territori amb una certa –en el cas nostre, molta– pràctica d'acords amb més o menys sort d'execució i resultats diversos puguin esdevenir capitalitzadors d'iniciatives conjuntes.

Com a hipotètica vegueria del Penedès tenim una massa crítica suficient per tenir els serveis necessaris, adequats i amb la qualitat necessària per cohesionar les nostres ciutats. Tenim ciutats fortes i viles i pobles dinàmics que generen una xarxa activa i potent que pot generar riquesa i la seva distribució justa i equitativa. Tenim un territori que substancia la diversitat geogràfica de manera harmònica i equilibrada i per tant la possibilitat de convivència de diversos sectors de producció. Tenim una diversificació econòmica que sempre hem dit que era un actiu i l'equilibri entre els sectors. Ara el que cal és qualificar-los. Tenim una universitat que estenent el seu campus pot esdevenir un motor en el necessari canvi productiu que tothom invoca amb complicitat amb els sectors econòmics i socials i amb el suport de les administracions. Tenim un pòsit cultural forjat durant anys i un excel·lent marc patrimonial que pot esdevenir un potencial econòmic notable d'acords amb els actuals postulats de vincular la cultura i el creixement econòmic. Tenim unes infraestructures que posant-les prioritàriament al servei del propi territori i no només de pas o servitud poden ajudar al desenvolupament i contribuir a l'equilibri interterritorial. No ho tenim tot, per descomptat, però Déu n'hi do dels recursos de tot tipus que podem activar i potenciar. I els recursos econòmics derivats de les diputacions –si aquestes desapareixen, que caldria discutir-ho a fons– s'han de distribuir de manera solidària i de manera equitativa de manera que ajudin que el territori –i el país– sigui equilibrat i sostenible. I això és possible en el cas del Penedès.

Què ens cal doncs? Que ens reconeguin la vegueria i consensuar el projecte de què col·lectivament ens vulguem dotar. Les bases sòlides hi són, el (els) projecte(s) també i des de la realitat del Penedès volem contribuir a la fortalesa i al creixement econòmic i social del país. Ara pinten bastos, però ja veurem...