Revés judicial al PSOE pel cas dels ERO

Gai­rebé un any després d’haver que­dat vist per a sentència el judici de la peça política del cas dels ERO d’Anda­lu­sia, l’Audiència de Sevi­lla ha dic­tat sentència. La va donar a conèixer ahir i suposa un dur revés judi­cial al PSOE, ja que arriba en ple­nes nego­ci­a­ci­ons per a la for­mació d’un govern de coa­lició.

La sentència, que assu­meix bona part de les tesis i petició de con­demna de la fis­ca­lia, suma en total 68 anys de presó i 255 d’inha­bi­li­tació per a 19 dels 21 ex-alts càrrecs de la Junta d’Anda­lu­sia pro­ces­sats, entre els quals hi ha dos dels seus expre­si­dents. L’excap de l’exe­cu­tiu andalús José Anto­nio Griñán ha estat con­dem­nat a sis anys de presó pels delic­tes de mal­ver­sació i pre­va­ri­cació, men­tre que el seu ante­ces­sor en el càrrec Manuel Cha­ves, a nou d’inha­bi­li­tació espe­cial per pre­va­ri­cació.

A ells dos, s’hi afe­gei­xen dis­set càrrecs soci­a­lis­tes con­dem­nats més, que també van for­mar part de la cúpula de la Junta durant anys, i que van des­a­parèixer de l’escena política i van pas­sar a ser pro­ta­go­nis­tes en l’àmbit judi­cial des del banc dels acu­sats, com ara els excon­se­llers Anto­nio Fernández, José Anto­nio Viera i Fran­cisco Vallejo, que han estat con­dem­nats a set anys de presó, i Car­men Martínez Aguayo, a sis.

El tri­bu­nal també ha con­dem­nat a penes d’entre sis i set anys de presó els exvi­ce­con­se­llers Agustín Bar­berá i Jesús María Rodríguez, els ex-direc­tors gene­rals de Tre­ball Fran­cisco Javier Guer­rero i Juan Márquez, i l’ex-direc­tor gene­ral de l’agència Idea Miguel Ángel Ser­rano. La resta de les con­dem­nes són per inha­bi­li­tació, entre les quals hi ha la de l’excon­se­llera i exmi­nis­tra de Foment Mag­da­lena Álva­rez, l’excon­se­ller de la Pre­sidència Gas­par Zarrías, l’exvi­ce­con­se­ller José Sal­gueiro, l’ex-direc­tor gene­ral de Pres­su­pos­tos Anto­nio Vicente Lozano i l’ex-secre­tari gene­ral d’Ocu­pació Javier Aguado. A tots ells se’ls ha impo­sat una pena de nou anys d’inha­bi­li­tació. El tri­bu­nal ha absolt dos dels 21 pro­ces­sats.

La sentència retreu que el govern soci­a­lista andalús conei­xia la “patent” i “palmària il·lega­li­tat” de les aju­des soci­o­la­bo­rals –uns 680 mili­ons d’euros– que va con­ce­dir amb “abso­luta falta de con­trol” entre els anys 2000 i 2009. En 1.821 folis, la pri­mera sentència sobre el cas des­taca que els ex-alts càrrecs del govern andalús, entre els quals hi ha els dos expre­si­dents, eren “ple­na­ment cons­ci­ents” de la il·lega­li­tat en la manera d’ator­gar les aju­des, que bene­fi­ci­a­ven les empre­ses i no els emple­ats.

El cas col­peja el PSOE, en un moment clau en què busca suports per gover­nar a l’Estat, amb la sentència con­dem­natòria per a dos dels seus líders històrics a Anda­lu­sia per una causa que pesa com una llosa sobre el par­tit des de fa més d’una dècada.

Amb una sentència com la dic­tada ahir per l’Audiència de Sevi­lla, que cen­sura un procés esta­blert per la Junta d’Anda­lu­sia durant una dècada (2001-2011) per donar aju­des soci­o­la­bo­rals i que fixa que els seus màxims res­pon­sa­bles eren cons­ci­ents de la gestió, s’obre un inter­ro­gant: quant pesen política­ment els més de 1.800 folis de la sentència? El PSOE haurà de fer front a la crisi oberta per aquest revés judi­cial, que tanca tota una època política, en plena nego­ci­ació per a la inves­ti­dura del seu líder, Pedro Sánchez, que pre­ci­sa­ment va acce­dir a La Mon­cloa a con­seqüència d’una moció de cen­sura con­tra l’ales­ho­res diri­gent del PP, Mari­ano Rajoy, per la sentència con­dem­natòria del cas Gürtel.

De fet, l’opo­sició lide­rada pel PP no va des­a­pro­fi­tar l’ocasió que li ofe­ria la sentència per ata­car Sánchez i redo­blar la pressió sobre els soci­a­lis­tes. Sense per­dre temps, la dreta espa­nyola –el PP i Cs– i la ultra­dreta van llançar una ofen­siva con­tra el pre­si­dent del govern espa­nyol en fun­ci­ons i can­di­dat soci­a­lista a la ree­lecció i van exi­gir el seu cap. Pri­mer va ser el pre­si­dent d’Anda­lu­sia, Juanma Moreno (PP), que va fer una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal al Palau de Sant Elm per expres­sar la “ver­go­nya” que supo­sen les con­dem­nes per a la Junta. Després va ser el vice­pre­si­dent del govern andalús, Juan Marín (Cs), que va car­re­gar con­tra els soci­a­lis­tes amb duresa i va atri­buir a la for­mació taronja haver fre­nat la cor­rupció a Anda­lu­sia.

A escala esta­tal, va rea­parèixer Albert Rivera, que fa quinze dies va pre­sen­tar la dimissió com a líder de Cs per la pata­cada elec­to­ral del 10-N. Rivera va tor­nar a la pales­tra pública a través de les xar­xes soci­als per recla­mar també la dimissió de Sánchez. Els soci­a­lis­tes van ser els que més van tri­gar a reac­ci­o­nar a la sentència. Pri­mer, el PSOE andalús, a través del seu número dos, Juan Cor­nejo, va rea­fir­mar “la defensa de l’hono­ra­bi­li­tat i l’hon­ra­desa dels expre­si­dents de la Junta” i va dir que, al seu parer, la sentència indica que “ni es van enri­quir ni es van posar ni un sol euro a la but­xaca”, ja que el que es jut­java era el sis­tema opac de la con­cessió de les aju­des. Des de Madrid, el secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE i minis­tre de Foment en fun­ci­ons, José Luis Ábalos, asse­gu­rava que la sentència con­dem­natòria “no afecta ni l’actual govern ni l’actual direcció del PSOE”. Ábalos va voler mar­car distàncies res­pecte al cas Gürtel, que va desem­bo­car en la sor­tida del PP de La Mon­cloa. Així, el minis­tre de Foment en fun­ci­ons va remar­car que el cas dels ERO no és com­pa­ra­ble al cas Gürtel del PP, ja que aquí no es con­demna el par­tit com a tal, i el PSOE “mai va inten­tar ama­gar el cas ni va des­truir pro­ves”.

A títol per­so­nal, la res­pon­sa­bi­li­tat política pel cas dels ERO la van pagar Cha­ves i Griñán renun­ci­ant al seu escó al Congrés i al Senat, res­pec­ti­va­ment, un cop el Tri­bu­nal Suprem va con­fir­mar la seva incul­pació el 2015, i donant-se de baixa del PSOE un any més tard. A Griñán, els ERO ja li van cos­tar la pre­sidència de la Junta d’Anda­lu­sia, que va haver de dei­xar, segons va asse­nya­lar, perquè volia evi­tar “l’erosió” que supo­sava aquesta qüestió per al govern, i va donar el relleu a Susana Díaz. Dos anys després, la líder dels soci­a­lis­tes anda­lu­sos, que sem­pre ha defen­sat l’hon­ra­desa de Cha­ves i Griñán, va haver d’accep­tar l’exigència més gran de Cs per tirar enda­vant la seva inves­ti­dura: que el PSOE els fes fora.

Tant Sánchez com Díaz sem­pre han elu­dit acla­rir, quan se’ls ha pre­gun­tat pel cas, si la renúncia als seus càrrecs ja sig­ni­fi­cava l’assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats polítiques.