L’empresariat clama a Torra i Sánchez que seguin a parlar

Per definició, convicció i, per què no ho hem de dir, possiblement interès, el dels empresaris és un d’aquells sectors més sensibles als períodes de convulsió social o política com el que s’està vivint a Catalunya. I, per tant, hi ha preocupació, i molta, com ho demostra el fet que les dues grans organitzacions patronals del país, Foment del Treball i Pimec , han deixat de banda diferències i recels històrics per consensuar un manifest que, a banda de ser un crit d’alerta, es pot interpretar com una sorollosa crítica a la classe política, la d’aquí i la de més enllà, per com han gestionat la situació. I, per donar més vigoria a les seves demandes, el document va ser presentat ahir al migdia en un acte a Foment que va reunir prop de 300 representants del teixit econòmic català, des d’empresaris pròpiament dits fins a càrrecs d’institucions com ara la Cambra de Comerç, la Fira i el Mobile, entre molts altres.

La manufactura del text, com admeten els presents, ha obligat a fer renúncies, descartar maximalismes i fer equilibris argumentals, amb una redacció tan oberta com aparentment neutra –de la sentència del Suprem que tantes coses ha inflamat explícitament no diu, per exemple, ni piu– perquè ningú es vegi directament assenyalat. L’encarregada de llegir-lo, ahir, juntament amb el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, va ser la presidenta de la Comissió d’Atenció a les Persones, de Salut i Social de Foment, Roser Fernández, per cert l’única dona entre els vuit ponents. El primer punt del manifest és rotund, quan assenyala que “el conflicte de fons que estem vivint a Catalunya és polític” i per tant correspon a aquest àmbit “i no a la justícia” la seva canalització de cara a una eventual resolució. En conseqüència amb aquest diagnòstic, hi afegeixen Foment i Pimec, toca “als governs i les diferents forces polítiques assumir la seva responsabilitat, seure junts per parlar i arribar a acords. Sense excuses”. Tot i no aparèixer citats, la referència als presidents Quim Torra i Pedro Sánchez sembla inequívoca. Precisament l’elaboració de la declaració, on hi han participat “representants de tota una amalgama de sensibilitats”, és posada com a exemple de voluntat negociadora i esperit constructiu. En aquest context, doncs, és el moment que “la política entri en acció”, es reitera, deixant de banda “interessos electoralistes” i els “discursos buits i banals que no aporten solucions ni vies per propiciar-les”. Finalment, també es fa una condemna rotunda dels incidents ocorreguts a Barcelona.

Per arrodonir l’acte, també van fer un breu parlament quatre emissaris de diferents sectors empresarials: els presidents del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre; de Salut i Social de Pimec, Antonio Torres; de Pimec Joves, Josep Soto, i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva. Aquest últim, possiblement, va ser el que va fer una intervenció menys plana, demanant, per exemple, directament als presidents Quim Torra i Pedro Sánchez que exerceixin un rol de lideratge en la crisi i que aquest no recaigui “en els carrers” o les xarxes socials. En el torn de tancament, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, també es va referir als representants institucionals, alhora que va recordar que alguns efectes col·laterals de les protestes, com ara els talls de carrers o carreteres, impacten sobre l’economia. Josep González (Pimec), al seu torn, a més de tenir paraules de record pels presos –i que van aixecar aplaudiments a la sala– va demanar a l’Estat “que sigui valent ” a l’hora de plantejar una sortida a la situació i va avançar que si els polítics no prenen el timó ho haurà de fer la societat civil.