ERC registra al Congrés i Senat més de 200 sobre la “repressió” a Catalunya
Els republicans posen l’èmfasi en les actuacions posteriors a la publicació de la sentència de l’1-O
També s’interessen pel desplegament d’agents de les policies estatals a Catalunya
El grup parlamentari d’ERC ha presentat aquest dimecres a les corts espanyoles una bateria de preguntes al govern sobre la “repressió i persecució” a Catalunya.
Les diputades republicanes al Congrés Marta Rosique i Montse Bassa i el senador republicà Bernat Picornell han signat el text registrat al Congrés. Bassa, germana de l’exconsellera Dolors Bassa condemnada per sedició pel Tribunal Suprem, va ser la diputada que ahir va representar la formació independentista en el breu debat previ a la votació d’investidura de Pedro Sánchez. A la cambra alta, el document l’ha registrat el senador Bernat Picornell. En total, són més de 200 preguntes a les dues cambres on demanen aclariments al govern de Pedro Sánchez sobre la “repressió i persecució” que “l’Estat espanyol” ha “exercit” a Catalunya els últims mesos en els àmbits “judicial, policial i polític”.
Els republicans esperen una resposta escrita a les preguntes, que posen “èmfasi especial” en actuacions que ERC considera “especialment greus” i que han tingut lloc “després d’anunciar-se la sentència dels presos polítics”.
El denominador comú d’aquestes preguntes fan referència a l’actuació del govern espanyol i d’altres organismes o institucions durant els aldarulls que es van produir després de conèixer-se la sentència del judici del procés; si les forces de seguretat de l’Estat poden “actuar de manera ideològica”; si el l’executiu planeja alguna mesura per evitar-ho, o sobre les detencions ocorregudes precisament en la cobertura policial dels aldarulls.
A banda de qüestions estan relacionades amb el desplegament i l’actuació policial durant les protestes posteriors a la sentència de l’1-O, n’hi ha d’altres que, per exemple, pregunten per què en un programa de Televisió Espanyola (TVE) es va qualificar Vox de partit de centredreta.
Altres s’interessen per les declaracions d’un agent de la Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol en un reportatge per a una cadena de televisió francesa on afirmava que el cos de seguretat sempre dona suport als antiindependentistes.
També hi ha preguntes sobre actuacions militars a Eivissa, sobre l’empresonament de joves estrangers a Lleida en el marc de manifestacions contra la sentència als presos independentistes o sobre les mobilitzacions a l’AP-7, a l’altura del Pertús, l’11 i 12 de novembre passat.
Els republicans també demanen informació sobre els efectius que els diferents cossos policials tenen distribuïts a les comunitats autònomes espanyoles, sobre les seves condicions laborals o sobre les redistribucions d’agents que es fan al llarg de l’any, així com pels motius pels quals es duen a terme aquests moviments.
En particular, ERC s’interessa pel cost que ha tingut el trasllat d’efectius del CNP i la Guàrdia Civil a Catalunya els darrers cinc anys, o per l’objectiu i els resultats que han tingut els controls d’aquests dos cossos en aquest territori els darrers dos anys.
El comitè de coordinació que va crear llavors el govern en funcions de Pedro Sánchez configura un altre dels aspectes sobre els quals ERC demana informació. Entre altres, ERC pregunta qui hi va assistir, de què van parlar, si segueix actiu, si va incórrer en “despeses extraordinàries” i si els seus integrants van cobrar dietes.
En relació amb l’Operació Judes contra els CDR, els republicans volen saber des de quan Interior estava duent a terme aquesta investigació o el nombre d’agents destinats a la mateixa.
Bernat Picornell s’interessa al Senat pel tancament de pàgines web suposadament relacionades amb el moviment Tsunami Democràtic o sobre si el govern està en la diana de “les tortures que s’han exercit en l’edifici de la Prefectura Superior de Policia”, ubicat a Barcelona, contra la ciutadania catalana.