Voluntat, cautela i esperança

La reunió de l’Euro­grup que es va fer del 7 al 9 d’abril pas­sat va repre­sen­tar, per les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, recu­pe­rar la cen­tra­li­tat en la presa de deci­si­ons pel que fa a la crisi sanitària i econòmica moti­vada per la Covid-19. L’acord que es va asso­lir de mobi­lit­zar 540.000 mili­ons d’euros en tres línies dife­rents d’actu­ació, totes rela­ci­o­na­des amb posar solu­ci­ons a la crisi, va repre­sen­tar una injecció de vita­li­tat euro­pea, en front de les acci­ons esta­tals des­co­or­di­na­des, i a més va mar­car el camí de tro­bar una solució de més enver­ga­dura, la qual varen afron­tar els caps d’estat i de govern, en el Con­sell Euro­peu que va tenir lloc el 23 d’abril. És veri­tat que hi va haver reu­ni­ons prèvies i que es varen lli­mar els posi­ci­o­na­ments extrems de fa un mes, que ana­ven des del no als euro­bons per part d’Ale­ma­nya i els Països Bai­xos, a voler fons d’ajut a fons per­dut, majo­ritària­ment pro­po­sat pels estats del sud. La reunió va demos­trar que hi ha volun­tat d’entesa, que s’entén la gra­ve­tat de la situ­ació, i també s’entén que, mal­grat que les coses s’hagues­sin pogut fer millor, la veri­tat és que no hi ha cul­pa­bles en aquesta crisi. Així les coses, hi ha l’acord d’esta­blir un fons de recu­pe­ració de gran abast, tot i que no s’ha esta­blert l’import, es parla que pot estar entre 1 bilió i 1,5 bili­ons d’euros, que se suma­rien al pres­su­post pre­vist per la UE, que volta el bilió d’euros i que també es podria aug­men­tar. A més, ja apro­vats de fa dies hi ha també els 750.000 mili­ons d’euros que el Banc Cen­trals Euro­peu posa a dis­po­sició de com­prar deute dels estats afec­tats i també els 540.000 mili­ons d’euros que va acor­dar mobi­lit­zar l’Euro­grup. Els governs dels estats són cons­ci­ents de les seves línies ver­me­lles per nego­ciar i també de les neces­si­tats de cada un d’ells i hi ha volun­tat de tro­bar punts d’acord en l’àmbit econòmic i també en el polític, que pro­ba­ble­ment no satis­fa­ran a ningú, però que per­me­trien un esce­nari d’entesa que seria molt bo per a la Unió Euro­pea, però també per als governs dels estats i per a les empre­ses i els ciu­ta­dans i que hau­ria de cal­mar els mer­cats i gene­rar esta­bi­li­tat a la UE. És la Comissió Euro­pea l’encar­re­gada de tei­xir aquest acord i té temps fins al 6 de maig. S’albi­ren quinze dies frenètics de reu­ni­ons i de pro­pos­tes i con­tra­pro­pos­tes, mol­tes de les quals ni veu­ran la llum pública, que hau­rien de desem­bo­car en aquest macro­a­cord tan espe­rat.

Amb tota la cau­tela del món, espe­rem que els diri­gents comu­ni­ta­ris sàpiguen tro­bar la clau de volta econòmica i finan­cera que faci­liti l’acord dels 27. Els diri­gents de la UE, i també els governs dels estats mem­bres, són cons­ci­ents de la res­pon­sa­bi­li­tat històrica que tenen davant de la ciu­ta­da­nia euro­pea, la qual s’ha de car­re­gar de raons per creure que la UE és útil a les seves neces­si­tats i més en aquests moments de crisi glo­bal. Es tracta de fer un cant a l’espe­rança i que els diri­gents de la UE i els governs dels estats mem­bres no mal­ba­ra­tin el somni d’una ciu­ta­da­nia euro­pea que creu en la via­bi­li­tat d’una Europa res­pec­tu­osa amb la segu­re­tat, la lli­ber­tat i el benes­tar de les per­so­nes.