Política

alemanya

El viatge frustrat del president alemany evidencia les esquerdes entre Kíiv i Berlín

Ucraïna acusa Steinmeier i l’excanceller Gerhard Schröeder de ser “aliats” i “amics” de Putin

El rebuig d’Ucraïna a rebre la visita del president alemany, Frank Walter Steinmeier, ha evidenciat les esquerdes existents entre Berlín i Kíiv, que reclama subministraments militars i l’embargament del gas rus a la potència europea al mateix temps que rep com a amics als líders de Polònia i els països bàltics.

“Se’m va comunicar que la meva presència no era desitjada al país”, va haver d’admetre Steinmeier davant mitjans alemanys, en la seva visita oficial a Varsòvia d’ahir dimarts, després de revelar el popular diari “Bild” que el president Volodímir Zelenski havia rebutjat rebre’l.

El president alemany va desistir d’un viatge que havia de servir per a mostrar la solidaritat europea a Ucraïna, mentre partien a la trobada amb Zelenski els seus homòlegs de Polònia, Lituània, Letònia i Estònia –Andrzej Duda, Gitanes Nauseda, Egils Levits i Alar Karis–. La missió s’havia preparat per iniciativa de Varsòvia.

En el rerefons del no de Kíiv a Berlín se sumen alguns comptes pendents del passat i també missatges del present. L’ambaixador d’Ucraïna a Alemanya, Andrij Melnyk, hamanifestat que a qui es vol veure a Kíiv és al canceller Olaf Scholz, per ser aquest a qui corresponen les decisions executives com ara l’embargament no sols al carbó, sinó també del gas i el petroli russos.

En aquest sentit, el viceportaveu del govern de Berlín, Wolfgang Büchner, ha declinat aclarir si Scholz està disposat o no a fer aquest viatge, després d’afirmar que com a cap de Govern ha estat “repetidament en contacte telefònic” amb Zelenski. L’última conversa entre tots dos líders va ser diumenge passat, ha recordat.

El rebuig ucraïnès a la visita del president, càrrec eminentment representatiu, es produeix uns dies després que Steinmeier admetés “errors d’apreciació” en la seva passada defensa del gasoducte Nord Stream, puntal de l’actual dependència energètica d’Alemanya respecte a Rússia.

Steinmeier va ser ministre de la Cancelleria sota el socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005), qui uns mesos abans de deixar el poder va subscriure l’acord per a la construcció de primer gasoducte amb el seu aliat i amic, el president Vladímir Putin.

Sota la conservadora Angela Merkel (2005-2021), el socialdemòcrata Steinmeier va ser ministre d’Afers exteriors en dues legislatures. Va compartir amb Merkel la decisió de continuar amb el Nord Stream 2 malgrat l’annexió de Crimea, en 2014, i els advertiments ucraïnesos contra el gasoducte.

Per a la socialdemocràcia alemanya s’ha convertit en una vergonya haver de capejar amb l’obstinació de Schröder de no trencar amb Putin –ni amb els seus càrrecs en els consells de Nord Stream i Rosneft–. El rebuig ara a la visita presidencial obliga Berlín a fer jocs malabars per a evitar el terme “afronta”.

Els verds, membres del govern de coalició, critiquen la dependència del gas rus

La cap de la diplomàcia alemanya, la diputada dels verds Annalena Baerbock, com el conjunt del partit ecologista, va exigir repetidament en els seus temps en l’oposició la suspensió del Nord Stream. Ara, com a socis de Scholz, els Verds no han deixat de criticar la dependència energètica russa derivada de la “proximitat amb Moscou”, sota Schröder o Merkel.

També constrenyen al seu govern perquè acceleri els subministraments d’armes que reclama Kíiv, mentre els socialdemòcrates de Scholz continuen paralitzats al·legant problemes de llicències i altres arguments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Foment del Treball fitxa l’exconseller Carles Mundó

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Zelenski presenta els decrets per a estendre la llei marcial i la mobilització general

lviv

Elena diu que el pressupost és l’aposta “més clara” per la seguretat pública

Barcelona

L’alcalde del Prat: “L’ampliació no es farà perquè no es pot fer”

Barcelona

ERC no acompanyarà Borràs en l’inici del judici

Barcelona

Collboni vol que Rabell sigui tinent d’alcalde del pla de barris

Barcelona

En llibertat el membre de l’ANC detingut pel cas de les pintades al Consell Comarcal de l’Anoia

Igualada

Serret defensa dotar les delegacions de més recursos abans d’obrir-ne de noves

Barcelona
ESTAT ESPANYOL

El PSOE registra en solitari la reforma de la llei del ‘només sí és sí’

MADRID