La dimissió de Nicola Sturgeon, de 52 anys, com a líder del Partit Nacional Escocès (SNP) i ministra principal escocesa després de vuit anys en el càrrec va agafar ahir tothom per sorpresa. La majoria dels membres del seu govern i del seu partit se’n van assabentar per la BBC, que va ser la primera a publicar la notícia. Ningú no s’esperava haver d’assistir a una conferència de premsa a Bute House, la residència oficial de la ministra principal, perquè anunciés que plegava.

“Al meu cap i al meu cor sé que el meu moment per dimitir és ara”, va començar dient Sturgeon, recordant que sempre havia dit que quan arribés el moment, ho sabria. I hi va afegir: “Sé que la meva decisió pot semblar precipitada, però fa setmanes que hi dono voltes.”

El seu partit ja ha posat en marxa el procés per convocar unes primàries per escollir un nou líder que es converteixi en ministre principal. Serà el primer cop en quinze anys que això passa, perquè el 2014, quan va ser escollida, va ser l’única candidata. Sturgeon es mantindrà en el càrrec fins que hi hagi nou líder i continuarà com a parlamentària fins a les pròximes eleccions autonòmiques, el 2026.

Va deixar clar que la seva decisió “no és una reacció a les pressions a curt termini” a què està sotmesa. “Per descomptat que hi ha qüestions difícils a què s’enfronta el govern ara mateix, però quan no és així?” Els últims mesos han estat complicats per a ella, primer, per la controvertida llei que permetia a Escòcia que els transgènere poguessin canviar de sexe sense necessitat d’un informe mèdic i a partir dels setze anys, fet que va provocar la rebel·lió més gran que es recorda en el partit en quinze anys. La llei va ser aprovada al Parlament d’Edimburg i tombada al de Londres. I després, pel veredicte del Tribunal Suprem del novembre, que va dictaminar que el Parlament escocès no podia convocar una consulta separatista sense el consentiment de Londres.

“Estic convençuda que hi ha un suport majoritari per a la independència a Escòcia ara mateix, però aquest suport s’ha de consolidar i ha de créixer encara més perquè la nostra Escòcia independent tingui una base més sòlida”, va dir Sturgeon, i hi va afegir: “I per aconseguir-ho hem d’arribar més lluny políticament i en la meva opinió un nou líder seria més capaç de fer això.” Encara ningú no s’ha presentat a la carrera per succeir-la. Sonen, entre altres, Angus Robertson, exlíder del partit a Westminster; John Swinney, segon de Sturgeon i exlíder del partit, i Kate Forbes, ministra de Finances.

Tots els polítics rivals han elogiat la figura de Sturgeon, molt respectada al Regne Unit tot i no coincidir-hi ideològicament. “Sturgeon ha estat una figura dominant de la política escocesa i britànica dels últims vint anys”, va dir l’exprimer ministre Tony Blair. “Rishi Sunak es moriria per tenir els números en les enquestes que té Sturgeon”, va dir el guru de les enquestes al Regne Unit, Sir John Curtice. I és que el suport a Sturgeon és més alt que a qualsevol altre polític i, com va recordar ella ahir: “Anava a guanyar les pròximes eleccions, mentre que els partits de l’oposició no tenen rumb.”