Política

unió europea

L’Eurocambra tanca una legislatura marcada per la covid i la guerra d’Ucraïna

La carpeta catalana ha tingut un especial protagonisme amb els suplicatoris als eurodiputats de Junts

El Par­la­ment Euro­peu ha tan­cat aquest dijous el dar­rer ple d’una legis­la­tura que ha estat prin­ci­pal­ment mar­cada per la pandèmia de Covid-19 i la invasió russa d’Ucraïna, però també per la mate­ri­a­lit­zació del Bre­xit i la mort en el càrrec del pre­si­dent David Sas­soli. Amb l’últim ple, es tan­quen les tas­ques legis­la­ti­ves de la legis­la­tura de la cam­bra.

En aquesta legis­la­tura s’han tirat enda­vant expe­di­ents enca­llats durant anys, com el Pacte Migra­tori, i també han escla­tat escàndols com el Qatar­gate.

La car­peta cata­lana també ha tin­gut pro­ta­go­nisme amb la nega­tiva ini­cial del Par­la­ment Euro­peu a donar l’escó a Car­les Puig­de­mont i Toni Comín i la poste­rior sol·lici­tud per reti­rar-los la immu­ni­tat.

En la dar­rera sessió plenària, la pre­si­denta del Par­la­ment Euro­peu, Roberta Met­sola, ha dit estar “immen­sa­ment orgu­llosa de la feina feta” en aquesta legis­la­tura. “Podem mirar el man­dat amb satis­facció, les lleis que hem apro­vat, dels debats que hem tin­gut i els rep­tes que hem superat junts”, ha apun­tat just abans de la dar­rera votació de la legis­la­tura.

Fons Next­Ge­ne­ra­ti­o­nEU

A part de la covid, el Bre­xit i la guerra d’Ucraïna, en l’àmbit econòmic, la prin­ci­pal nove­tat va arri­bar a con­seqüència de la crisi deri­vada per la Covid-19. Davant la dava­llada de les eco­no­mies euro­pees per les res­tric­ci­ons per la pandèmia, els 27 van impul­sar el fons Next­Ge­ne­ra­ti­o­nEU, dotat de 750.000 mili­ons d’euros per aju­dar els països en la recu­pe­ració a través d’inver­si­ons i refor­mes. A més, el club comu­ni­tari ha tirat enda­vant el pres­su­post plu­ri­a­nual per al període 2021-2027.

A con­seqüència de l’enfon­sa­ment de l’eco­no­mia euro­pea per les res­tric­ci­ons impo­sa­des per la pandèmia, les regles de dèficit i deute es van sus­pen­dre el 2020 i es man­te­nen con­ge­la­des fins a aquest any. Durant aquest període, la UE ha tirat enda­vant noves regles fis­cals, que man­te­nen els objec­tius fis­cals ante­ri­ors a la crisi de la covid-19, que fixen un dèficit infe­rior al 3% i un deute per sota el 60% del PIB. No obs­tant això, intro­du­ei­xen nous objec­tius indi­vi­du­als de qua­tre anys tenint en compte la situ­ació de cada país i obren la pos­si­bi­li­tat d’ampliar el període a set anys si els estats es com­pro­me­ten a apli­car refor­mes i inver­si­ons.

En l’àmbit digi­tal, la UE ha adop­tat la pri­mera llei sobre la intel·ligència arti­fi­cial, que regula els sis­te­mes segons el nivell de perill que suposa. Així, pro­hi­beix o limita el seu ús en funció del grau de perill que suposa per a les per­so­nes. La norma regula els sis­te­mes fun­da­ci­o­nals o gene­ra­tius d’intel·ligència arti­fi­cial, com per exem­ple ChatGPT, però també altres àmbits com els límits de la iden­ti­fi­cació biomètrica.

Pacte Migra­tori

Una de les legis­la­ci­ons més impor­tants que s’ha tirat enda­vant durant la legis­la­tura ha estat el Pacte Migra­tori i d’Asil, després d’una dècada de blo­queig. Les noves nor­mes en matèria de gestió migratòria i d’asil refor­cen les fron­te­res exte­ri­ors de la UE, endu­rei­xen l’aco­llida i el con­trol sobre els migrants i creen un sis­tema de soli­da­ri­tat voluntària en el repar­ti­ment de migrants i per assis­tir països de pri­mera arri­bada, com Itàlia, Grècia i Espa­nya. També acce­lera els pro­ces­sos en fron­tera per rebut­jar migrants.

Supli­ca­to­ris als euro­di­pu­tats de Junts

La legis­la­tura també ha estat mar­cada per la car­peta cata­lana. Va començar amb l’elecció dels euro­di­pu­tats de Junts Car­les Puig­de­mont i Toni Comín en els comi­cis del maig i la nega­tiva poste­rior del Par­la­ment Euro­peu a donar-los l’escó. Un altre dels fets des­ta­cats rela­ci­o­nats amb els euro­di­pu­tats de Junts ha estat la petició de supli­ca­tori del Tri­bu­nal Suprem al Par­la­ment Euro­peu per reti­rar la immu­ni­tat a Puig­de­mont i Comín, i poste­ri­or­ment també a Clara Pon­satí, que va entrar a la cam­bra després del Bre­xit.

Escàndols

Els casos de cor­rupció també han esquit­xat el Par­la­ment Euro­peu durant la novena legis­la­tura. L’escàndol del Qatar­gate –supo­sats sub­orns de Qatar i el Mar­roc a euro­di­pu­tats– va sor­tir a la llum pública a finals del 2022. Han estat sis els detin­guts en algun moment per les auto­ri­tats en relació amb aquest cas, amb Eva Kaili, que era una de les vice­pre­si­den­tes de la cam­bra, com a cara més visi­ble de l’escàndol.

També hi ha hagut altres escàndols que han esquit­xat euro­di­pu­tats, com la de l’hon­garès József Szájer, del Fidesz, enxam­pat par­ti­ci­pant en una orgia a Brus­sel·les en ple con­fi­na­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia