Política

Canovelles, vila de mestissatge

Les Franqueses, Canovelles i la Roca pertanyen a la conurbació de Granollers, de 105.000 habitants

La ciutat va créixer als seixanta i als setanta amb gent d’Extremadura i Andalusia; ara en ve de tot el món

Des del 1979 sempre hi ha hagut governs municipals socialistes, tres alcaldes amb majoria absoluta

El mercat dels diumenges actualment té prop de 400 parades amb llicència i 400, sense

La ciu­tat de Cano­ve­lles, al Vallès Ori­en­tal, és just al cos­tat de Gra­no­llers. Gai­rebé no dis­tin­gei­xes si et tro­bes en una ciu­tat o en l’altra, lle­vat que cone­guis molt bé la mor­fo­lo­gia urbana de les dues loca­li­tats. Les dues ciu­tats man­te­nen força sim­bi­osi en temes com ara la mobi­li­tat, ja que com­par­tei­xen la xarxa d’auto­bu­sos Trans­Gran, que dona ser­vei a les Fran­que­ses, Gra­no­llers, Cano­ve­lles i la Roca del Vallès, una conur­bació al vol­tant de Gra­no­llers per a una població de 105.000 per­so­nes. I a través del pro­jecte Escena Gran, pel que fa a cul­tura, com­par­tei­xen pro­gra­mació als tea­tres de les dues ciu­tats. Les Fran­que­ses, Cano­ve­lles i Gra­no­llers també com­par­tei­xen la presència del riu Con­gost, que les separa i a la vegada les uneix en deter­mi­nats punts de la trama urbana, a través de ponts.

Pol d’atracció d’estran­gers

Les ciu­tats valle­sa­nes de Cano­ve­lles, Gra­no­llers, Mollet, Parets del Vallès i les Fran­que­ses del Vallès, entre d’altres, per la seva situ­ació pro­pera a Bar­ce­lona, ben comu­ni­ca­des, ubi­ca­des a prop de l’auto­pista AP-7 i la C-17, i les línies de tren R2, R3 i R8, són una zona atrac­tiva per a la loca­lit­zació d’empre­ses i a la vegada per a l’arri­bada de població cata­lana, de l’Estat i estran­gera, per tre­ba­llar-hi i viure-hi. Cano­ve­lles, amb una població de poc més de 17.000 habi­tants, té un 19,4% de població de naci­o­na­li­tat estran­gera, per sobre de la mit­jana de les comar­ques de Bar­ce­lona, que és del 16,4%. A la dècada dels sei­xanta i els setanta del segle pas­sat, va rebre una pri­mera onada migratòria de per­so­nes pro­vi­nents en bona part d’Extre­ma­dura i Anda­lu­sia, i actu­al­ment és un pol d’atracció de població estran­gera sobre­tot de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana i de l’Amèrica Lla­tina, així com d’altres punts de la geo­gra­fia cata­lana i de l’Estat. De fet, segons dades del 2023 de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, un 47,2% dels cano­ve­llins no són nas­cuts a Cata­lu­nya i, dels quals, un 28,3% són nas­cuts a la resta del món i un 18,3%, a l’Estat espa­nyol. Un poc més de la mei­tat de la població, un 52,6%, és nas­cuda a Cata­lu­nya. La població de Cano­ve­lles va fer eclosió en la segona mei­tat del segle XX. Si parem esment en les xifres, veu­rem que fins al 1950 la població no arri­bava als 1.000 habi­tants: era de 631 per­so­nes. I la immi­gració espa­nyola dels anys sei­xanta i setanta va fer que als anys vui­tanta la població ja fos de 12.138 habi­tants. En els dar­rers anys, la iden­ti­tat ha adqui­rit una mul­ti­pli­ci­tat de pris­mes arran de la segona onada de per­so­nes de molts orígens, i la quan­ti­tat de població s’ha enfi­lat fins als 17.025 habi­tants el 2023.

La Bar­ri­ada Nova

Cano­ve­lles és una ciu­tat d’aco­llida, de mes­tis­satge i de con­vivència de mol­tes cul­tu­res i pro­cedències. Una mis­cel·lània que es pot com­pro­var cada dia als car­rers i pla­ces, als comerços, en el batec diari de la seva acti­vi­tat econòmica i comer­cial, i sobre­tot a la Bar­ri­ada Nova, on viu bona part de la població estran­gera del muni­cipi. A la part baixa del barri, hi ha la comu­ni­tat gitana, i més al nord, sobre­tot al vol­tant del car­rer Séquia, on hi ha molts edi­fi­cis de pisos en males con­di­ci­ons de salu­bri­tat, hi viuen els nou­vin­guts estran­gers. Cami­nant per aquest car­rer, es pot veure com les entra­des dels blocs de pisos estan ober­tes, en mal estat, amb vidres tren­cats, en un estat de con­ser­vació defi­ci­ent, brutícia... i hi falta apar­ca­ment. És aquí on l’equip de govern i l’opo­sició cre­uen que convé des­ti­nar més esforç per millo­rar les con­di­ci­ons de vida de la seva població. Tot un repte que, en con­junt, posa a prova l’entesa dels grups polítics cano­ve­llins i de la resta d’admi­nis­tra­ci­ons.

El tipus de població de Cano­ve­lles, pro­vi­nent de zones amb una tra­dició de vot d’esquer­res, és, en part, jun­ta­ment amb altres fac­tors, l’expli­cació que la ciu­tat hagi estat gover­nada des de les pri­me­res elec­ci­ons democràtiques per governs del PSC. Des del 1979 fins avui, hi ha hagut tres alcal­des del PSC: Fran­cesc Mar­tos, fins al 2004, que va enca­de­nar set man­dats amb majo­ria abso­luta; Josep Orive, fins al 2016, i des d’ales­ho­res i fins avui, Emi­lio Cor­dero, tots amb governs amb majo­ria abso­luta soci­a­lista.

El mer­cat dels diu­men­ges

Econòmica­ment, Cano­ve­lles des­taca com a pol d’atracció comer­cial al vol­tant del mer­cat set­ma­nal dels diu­men­ges. És un mer­cat que atreu per­so­nes de tot Cata­lu­nya, no només del muni­cipi i de la conur­bació que for­men les ciu­tats valle­sa­nes de la roda­lia. És un dels més impor­tants de tot Cata­lu­nya, té 63 anys de vida, i va començar amb només tres para­des el 1961. El mer­cat pri­mi­geni estava ubi­cat a la cruïlla del que ara són els car­rers Riera, Prat i Dia­go­nal. I actu­al­ment el visi­ten cada diu­menge més de 10.000 per­so­nes. És un mer­cat de referència a la comarca i a Cata­lu­nya. El mer­cat consta de més de 350 para­des amb llicència, dis­tribuïdes al llarg dels 2.500 metres line­als de car­rer apro­xi­ma­da­ment. Un mer­cat que en els dar­rers anys ha aga­fat molta volada, però també ha sor­tit de mare arran de la presència de vene­dors que no tenen llicència, els deno­mi­nats man­ters. Segons càlculs del con­sis­tori, són uns 400 els vene­dors que es dedi­quen a aquesta acti­vi­tat. Un fet que des­borda la ciu­tat el dia de mer­cat, i que posa a prova els cos­sos de segu­re­tat local, que es veuen incapaços de garan­tir la segu­re­tat de les per­so­nes que hi assis­tei­xen. A més, cal afe­gir-hi la pro­blemàtica de la neteja un cop ha aca­bat el mer­cat, la difi­cul­tat de tro­bar apar­ca­ment per anar-hi i, fins i tot, el fet que el comerç local ave­sat a obrir en diu­menge opti per abai­xar la per­si­ana aquell dia. El gener d’enguany, l’alcalde va fer una crida a la resta d’admi­nis­tra­ci­ons, sobre­tot a la Gene­ra­li­tat, per des­ti­nar més agents a vigi­lar i con­tro­lar aquest tipus d’acti­vi­tat de venda de pro­duc­tes fal­si­fi­cats. Al llarg de tot l’any 2024, s’han dut a terme algu­nes actu­a­ci­ons con­jun­tes dels diver­sos cos­sos de segu­re­tat per mirar de posar fre a una acti­vi­tat que no afa­vo­reix el comerç local, i que posa en una situ­ació deli­cada l’ordre públic a Cano­ve­lles. A hores d’ara, el pro­blema no està resolt i el gran repte que té el con­sis­tori és tro­bar-hi solució.

Història
Canovelles, al centre del Vallès Oriental, és un municipi que té una superfície de menys de 7 km². És petit quant a territori, però gran en història. El nom de Canovelles és documentat per primera vegada en un registre per escrit l’any 1008 en un intercanvi de terres entre el senyor Ingilbert i la seva dona, Incúncia, amb l’abat Ot de Sant Cugat. Una ciutat que atresora una important mostra de la història de totes les etapes, des del neolític fins avui. La ciutat d’ara engloba el barri de la Barriada Nova, on hi ha l’ajuntament; els ravals de Bellulla, Can Diviu i Sant Feliu; el veïnat de Sanaüja, i les urbanitzacions de les Àligues, Can Duran, la Quinta Avinguda i Tibel. Altres entitats del terme són la caseria de Can Cuana (o Quana), on es formà el nucli primigeni de Canovelles, i el veïnat de la Serra. També destaca la casa santuari de la Mare de Déu de Bellulla, i l’església romànica de Sant Fèlix, o de Sant Feliu, segons a quina font bibliogràfica s’acudeixi, i té un important dilema amb el seu nom, el torrent d’en Fangues o la font de Can Duran. Però també la domus d’Olivet, d’època romana; el menhir de Ca l’Estrada, i el poblat neolític de Ca l’Estrada 2, que es troben molt ben conservats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia