Les aliances a Santa Perpètua

Tot i pertànyer al Vallès Occi­den­tal, Santa Perpètua de Mogoda es troba a 14 quilòmetres de Bar­ce­lona i a tocar de Mollet i la Lla­gosta, dos muni­ci­pis del Vallès Ori­en­tal. Apro­fi­tant la seva situ­ació geogràfica, el muni­cipi ha bas­tit ponts amb altres ciu­tats valle­sa­nes com ara Cal­des de Mont­bui, Sent­me­nat, Palau-solità i Ple­ga­mans, Polinyà i la Lla­gosta, les que for­men l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis de l’Eix de la Riera de Cal­des (Amerc), sor­gida l’any 2014 per poten­ciar el desen­vo­lu­pa­ment empre­sa­rial i indus­trial i la cre­ació d’ocu­pació en un cor­re­dor estratègic on hi ha una impor­tant con­cen­tració d’empre­ses i polígons. L’Amerc repre­senta un ter­ri­tori de més de 90.000 habi­tants on es con­cen­tren 33 polígons, amb unes 3.100 empre­ses i més de 55.000 llocs de tre­ball. A Santa Perpètua, que té una superfície de poc més de 15 hectàrees, se supera la desena de polígons. Aquest setem­bre, els sis bat­lles de l’Amerc han com­me­mo­rat els deu anys d’història fent-ne una valo­ració posi­tiva i anun­ci­ant l’ela­bo­ració d’un pla estratègic per defi­nir nous rep­tes de futur, però també les acci­ons a dur a terme. L’aposta per col·labo­rar amb altres muni­ci­pis també s’ha fet palesa aquest 2024 amb la sig­na­tura d’un acord, jun­ta­ment amb Mollet i la Lla­gosta, amb la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) per fer un estudi pio­ner de la qua­li­tat de l’aire que per­meti iden­ti­fi­car les fonts dels epi­so­dis de con­ta­mi­nació atmosfèrica amb pudors que patei­xen i que s’allar­garà fins al 2028. En el marc d’aquest con­veni, només durant l’estiu el con­sis­tori ha reco­llit una setan­tena d’avi­sos de ciu­ta­dans. I és que la qua­li­tat de l’aire és una de les pre­o­cu­pa­ci­ons d’un muni­cipi a tocar de l’AP-7, amb alta den­si­tat de trànsit, i amb una nota­ble presència d’indústries.

La millora de la mobi­li­tat és una altra de les prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons a la ciu­tat i ha deri­vat en rei­vin­di­ca­ci­ons. Per exem­ple, arri­bar-hi per la car­re­tera B-140 des de Saba­dell, que es troba a només set quilòmetres, es pot con­ver­tir en un veri­ta­ble mal­de­cap a causa dels embus­sos dia­ris per l’alta con­cen­tració de vehi­cles que es des­pla­cen entre polígons. De moment, s’estan tra­mi­tant diver­sos pro­jec­tes per trans­for­mar la via que també supo­sen una millora d’accés a l’auto­pista. En l’àmbit fer­ro­vi­ari, amb la inau­gu­ració l’any 2022 de l’estació de l’R8 Santa Perpètua-Riera de Cal­des, llar­ga­ment rei­vin­di­cada, es va fer un pas enda­vant, sobre­tot per als joves del muni­cipi que estu­dien a la UAB. Encara, però, no s’ha com­plert amb l’aug­ment de freqüències recla­mat per aug­men­tar-ne l’ús. També s’espe­ren millo­res per a l’R3; en con­cret, el con­sis­tori reclama un traçat, menys inva­siu per al muni­cipi, que con­ver­teixi la nova estació en inter­mo­dal i que uneixi les dues línies. Estan pen­dents, però, del Minis­teri de Trans­ports, que està ela­bo­rant l’estudi per des­do­blar el tram entre Mont­cada i Rei­xac i Santa Perpètua.

En clau política, la ciu­ta­da­nia vota majo­ritària­ment opci­ons d’esquer­res. Tret dels qua­tre anys en què va ser alcalde el soci­a­lista Manuel Ruiz (2007-2011), el con­sis­tori sem­pre ha estat encapçalat per par­tits de la mateixa òrbita: PSUC, IC, ICV i els comuns. Durant 23 anys, va ocu­par l’alcal­dia Pere Bufí, i l’actual bat­llessa, Isa­bel Gar­cia, ja acu­mula cinc man­dats, del 2003 al 2007 i del 2011 fins avui. En les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals, cele­bra­des el maig de l’any pas­sat, va irrom­pre al con­sis­tori un regi­dor de Vox mal­grat que les for­ces d’esquer­res (els comuns, el PSC i ERC) van ser majo­ria, amb 18 dels 21 regi­dors. Tot i que Santa Perpètua en Comú havia gover­nat el muni­cipi en els dos man­dats ante­ri­ors amb els soci­a­lis­tes, aquest cop l’acord no va fruc­ti­fi­car i van aca­bar fent coa­lició amb ERC, que mai havia estat a l’exe­cu­tiu i que, com el PSC, té qua­tre regi­dors. Al llarg dels anys, els acords també han estat pos­si­bles amb altres for­ma­ci­ons, com és el cas de CiU. En aquest sen­tit, l’alcal­dessa defensa que, a escala local, mana el tarannà de la per­sona i si hi ha un pro­jecte comú que es vol tirar enda­vant. La foto­gra­fia de l’actual con­sis­tori es tanca amb un regi­dor del PP i un altre de Cs. Pel que fa a les elec­ci­ons cata­la­nes i esta­tals, però, en els dar­rers comi­cis la força més votada ha estat el PSC. En canvi, els comuns es van situar en una sisena posició en les cata­la­nes i en segon lloc en les esta­tals. Aquest fet posa en relleu el pes que té en clau local la figura de l’alcalde –abans, Bufí; ara, Gar­cia– i poder donar con­tinuïtat als pro­jec­tes al llarg del temps.

La ciu­tat dis­posa per pri­mer cop d’un pla d’actu­ació muni­ci­pal. En el ple de setem­bre, es va apro­var el PAM 2023-2027, deri­vat del pla de man­dat ela­bo­rat pels comuns i ERC. Està divi­dit en cinc àrees i té divuit objec­tius estratègics i més de 300 acci­ons. En el ple, el govern local va dei­xar clar que “no és només un full d’inten­ci­ons”, sinó que es farà un segui­ment del grau de com­pli­ment i ser­virà, entre altres coses, per afa­vo­rir la trans­parència. Va obte­nir els vots a favor dels comuns, ERC, el PSC i el PP, el vot en con­tra de Vox i l’abs­tenció de Ciu­ta­dans. Al juliol, va ser el torn del pla d’inver­si­ons, amb una dotació ini­cial de 17,9 mili­ons, que en bona part ani­ran des­ti­nats a millo­rar les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, però també a la reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis, ins­tal·lació d’ascen­sors i eli­mi­nació de bar­re­res al barri de Can Fol­guera Antic. Del man­dat ante­rior, pel que fa a inver­si­ons, des­taca la trans­for­mació del Vapor Arañó en el Museu del Tre­ball i la Indústria Viva. És l’únic espai museístic a Cata­lu­nya que tracta de manera exclu­siva el món del tre­ball i la indústria.

Santa Perpètua de Mogoda és una ciu­tat que s’acosta als 26.000 habi­tants, dis­tribuïts en vuit bar­ris. Aquesta dada no ha variat gaire en els últims anys, però hi ha hagut un salt quan­ti­ta­tiu des de finals dels noranta. El 1998, hi havia 18.233 habi­tants. Té car­rers amples i diver­ses zones ver­des que fan que es pugui defi­nir com una ciu­tat ama­ble per al veí i per al visi­tant.