Guerra a Europa
Rússia diu que està disposada a negociar “garanties de seguretat” per a Ucraïna
Lavrov posa com a condició prèvia que Kíiv renunciï definitivament a entrar a l’OTAN
El ministre rus d’Exteriors comenta que estan a l’espera d’“iniciatives concretes” per part del futur president dels EUA, Donald Trump
Rússia ha obert la porta a negociar garanties de seguretat a Ucraïna, com demana Kíiv per asseure’s a conversar amb Moscou.
El ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, ha assegurat aquest dimarts en una roda de prems que el seu país està “disposat a abordar les garanties de seguretat per al país que ara s’anomena Ucraïna”. Lavrov ha afegit que “part d’aquest país” ja ha pres una decisió, en al·lusió als referèndums als territoris annexionats de Crimea, el Donbàs i les regions de Kheron i Zaporíjia.
El cap de la diplomàcia russa, però, ha subratllat que abans de negociar aquestes garanties per a Ucraïna caldrà “liquidar” les amenaces per a la seguretat de Rússia a l’oest, en referència a l’expansió de l’OTAN. I és que segons ell, les potències occidentals han utilitzat en els últims anys Ucraïna com a instrument “per debilitar Rússia”.
Moscou ha posat com a condició des de l’inici del conflicte que Ucraïna renunciï definitivament a la seva aspiració d’entrar a l’Aliança Atlàntica per negociar la pau. De la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, exigeix garanties de seguretat a Estats Units i l’OTAN abans d’asseure’s a una mesa de negociació amb els representants del Kremlin.
En aquest context, Lavrov ha assenyalat que esperen “iniciatives concretes” per a la resolució del conflicte a l’est d’Europa per part del president electe dels Estats Units, Donald Trump. El ministre ha recordat que el president rus, Vladímir Putin, ha manifestat diverses vegades que està disposat a reunir-se amb el seu futur homòleg nord-americà, “però fins ara no hem rebut una proposta”. “Jo considero que cal reunir-se, però primer ha d’assumir el càrrec”, ha afegit.
El paper dels EUA
Lavrov ha indicat que Moscou estudiarà la posició de la nova administració nord-americana quan Washington la faci pública. No obstant, ha apuntat que Trump ha parlat en els últims mesos de negociar amb base a la “realitat sobre el terreny”. També ha destacat que el republicà s’ha referit a l’apropament d’Ucraïna a l’OTAN com a detonant del conflicte. “Trump ho ha dit. Per primera vegada dels llavis no només d’un líder nord-americà, sinó d’un dirigent occidental, han sortit confessions honestes dient que l’OTAN va mentir quan va signar nombrosos documents”, ha afirmat.
El titular d’Exteriors ha criticat que el president sortint dels EUA, Joe Biden, s’hagi “enorgullit” en el seu últim discurs de què una cinquantena de països s’hagin mobilitat per “ajudar a Ucraïna”, ja que segons ell, això significa en realitat que aquests “lluiten contra Rússia”. La setmana passada, el secretari de Defensa, Lloyd Austin, va anunciar el que probablement serà l’últim paquet d’ajuda militar a Ucraïna abans de ser rellevat per Trump: una partida addicional de 500 milions de dòlars (uns 485 milions d’euros).
En aquest sentit, Lavrov ha incidit que la suma “injectada” des de Washington a Kíiv equival a les pèrdues causades pels incendis a Los Angeles. “Els danys [pels focs] s’estimen en 150.000 milions de dòlars, que és fins i tot més del que ells [els EUA] van injectar a Ucraïna, però les xifres són comparables”, ha dit durant la seva conferència de premsa de d’avui, on ha fet un repàs de les fites de la diplomàcia russa el 2024 i els reptes per a aquest 2025.