Alemanya
El Parlament alemany reforma la constitució per elevar la despesa militar
La modificació també preveu més inversions en infraestructures i la protecció del clima
La cambra baixa alemanya (Bundestag) ha aprovat aquest dimarts una històrica reforma constitucional que permet un endeutament sense precedents per fer front a l’augment de la despesa militar, les infraestructures i la protecció del clima.
La modificació de la llei fonamental ha tirat endavant amb el suport del bloc conservador format per la Unió Democratacristiana (CDU) i el seu partit bessó bavarès Unió Socialcristiana (CDU); el Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds, que van arribar a un acord la setmana passada. En total, hi han donat suport més de dos terços dels 720 diputats que han votat: 517 a favor i 207 en contra.
El líder de la CDU i probable nou canceller federal, Frierich Merz, ha justificat els canvis per “la guerra de [el president rus] Vladímir Putin contra Europa”. Segons ell, el conflicte d’Ucraïna “també és una guerra contra el nostre país, que té lloc cada dia”.
El cap del grup parlamentari socialdemòcrata, Lars Klingbeil, ha defensat que Alemanya ha d’estar preparada per assumir la responsabilitat del lideratge per mantenir la pau a Europa. A més, ha assegurat que les inversions en infraestructures aportaran beneficis als ciutadans. Segons ell, aquest paquet de despesa alleujarà “la càrrega de la majoria de les persones en la seva vida quotidiana”.
Els Verds han acceptat la modificació constitucional perquè part de l’augment de la despesa es destinarà a la protecció del medi ambient.
Per contra, s’han oposat a la llei el Partit Liberal (FDP), la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), el partit esquerrà Die Linke (L’Esquerra) i el populista d’esquerres Aliança Sahra Wagenknecht (BSW). Un grup de diputats d’aquesta última formació han exhibit durant el debat d’avui pancartes amb el lema Ni el 1914 ni el 2025. No als crèdits de guerra, en al·lusió a la Primera Guerra Mundial.
Aquestes formacions han presentat mitja dotzena de recursos davant el Tribunal Constitucional per impedir la votació, que s’ha celebrat en l’última sessió del Parlament sortint de la vintena legislatura. Els conservadors i els socialdemòcrates, que negocien una gran coalició de govern, volien aprovar la reforma d’urgència amb la composició actual, ja que amb el nou repartiment d’escons sorgit de les eleccions del passat 23 de febrer, la ultradreta i L’Esquerra podrien haver bloquejat el pla de Merz.
El projecte de llei està pendent de ser ratificat pel Bundesrat (la cambra alta i on estan representats els estats federats), que es reunirà el proper divendres, 21 de març. El llum verd del Senat es dona per fet i s’espera que sigui un mer tràmit parlamentari.
Flexibilització del deute
La reforma constitucional permet flexibilitzar el sostre de deute per poder finançar el rearmament d’Alemanya. També contempla la creació d’un fons per a infraestructures de 500.000 milions d’euros per als pròxims dotze anys,
dels quals 100.000 milions es destinaran a polítiques climàtiques. A més, ofereix possibilitats d’endeutament als setze estats federats.
La Constitució alemanya estableix que el país només pot gastar els diners que ingressa, si bé el govern federal pot contractar préstecs fins a un límit del 0,35% del producte interior brut (PIB), és a dir, la producció econòmica anual del país. La reforma aixeca aquest límit per al capítol de les despeses necessàries per a la defensa del país, que inclouen, a més del finançament de l’exèrcit (Bundeswehr), “les despeses federals per a la protecció civil i de la població, així com per als serveis d’intel·ligència, per a la protecció dels sistemes de tecnologia de la informació i per a l’ajuda als estats atacats en violació del dret internacional”. Aquest últim punt avala l’ajuda militar a Ucraïna, que rebrà almenys quatre mil milions d’euros el 2025.
La reforma també relaxa l’estricta prohibició d’endeutament dels estats federats, que ara podran assumir un deute en conjunt de fins al 0,35% del PIB.
