Hem d’arribar a la política, esprémer-nos, fer buidatge de totes les capacitats que tinguem, o que presumim que tenim, i després marxar. I s’ha acabat. Tornaré a la meva vida. També tinc ganes de tornar a una vida més social, directa, i amb vinculació amb el món de la cultura, com he tingut sempre, amb el món de l’esport, com sempre, però no dins del que és un partit polític.

Soc una persona de fe... fins que em cau la bena dels ulls. A veure si és cert, perquè ho hem vist amb tots els governs, de tots els colors, que s’han fet promeses mil, signatures mil, i no ha anat mai endavant. Espero que sí, que es pugui desencallar. L’hospital és una reivindicació que no és un caprici de ningú. Durant la pandèmia encara es va evidenciar més la necessitat que en té aquest territori, i més en concret aquesta ciutat, capital de comarca. Som l’única capital de comarca que no té un hospital directe de referència i ja va sent hora. Sempre surten veus que plantegen que potser en un altre lloc estaria més ben ubicat... No. Vilanova és la ciutat que té més habitants, que, a més a més, té una projecció com a ciutat que cada vegada creix més. A més, sobre això hi ha un consens absolut.

És que, a més a més, estem pagant això per 9 quilòmetres, d’entrada i sortida als túnels del Garraf. És desmesurat, gairebé surt a 1 euro el quilòmetre. Una infraestructura, a més a més, que no té alternativa, perquè si les Costes del Garraf fossin una alternativa, però les Costes són més aviat una via de servei. Per ser una alternativa a una autopista hauria de ser una autovia. No és alternativa de cap de les maneres. Amb això que comento del peatge no estic dient que hagi de ser gratuït, perquè estem veient què passa a l’AP-7: des que és gratuïta, hi ha col·lapses, limitacions de velocitat...; al final deixarà de ser una autopista de via ràpida, com era conceptualment, perquè hi ha una quantitat de camions, una quantitat de trànsit, que el que fa és multiplicar el risc d’aquella via. Espero i desitjo que algun dia entri el sistema de la vinyeta [forma de fixar el preu de la carretera als vehicles], la qual cosa voldrà dir que serem corresponsables tots de tot el manteniment, de tota la xarxa viària de Catalunya. I els del Garraf pagarem el mateix que els altres.

L’alternativa a aquests 16-18 euros seria una mobilitat en transport públic ben feta, amb una bona xarxa, que funcionés, i que qui volgués anar amb el seu propi vehicle per carretera que pagués. Però és que no tenim opció; a vegades, ni pagant tenim alternativa. Les rodalies, col·lapsades, i amb uns preus...

No ha proveït! Cada vegada està pitjor, i els usuaris més emprenyats. Veig els estats anímics de les persones que es traslladen a treballar i es troben aquesta casuística diària. És que quan arriben a la feina arriben girats!

Decisions polítiques sobre temes de mobilitat que ells van anunciar que tirarien enrere... Al juny farà dos anys de les eleccions. Hi haurà alguna de les coses que tiren enrere que després l’acabaran fent exactament com vam fer nosaltres a l’anterior mandat. El que passa és que sent conseqüents amb el soroll que van fer i les promeses electorals, faran alguna actuació, i potser sí que milloraran el que proposàvem, perquè quan actues saps el que vols aconseguir, però a la primera no pots fer-ho bé al cent per cent, potser ho fas en un segon intent. A vegades veig el que han fet i dic: “Això és encertat.” No perquè les actuacions que es facin siguin d’un govern d’un altre color polític ha de ser tot negatiu. Com a regidora i com a vilanovina sempre dic que el que és bo per a Vilanova és bo per a tots. Celebro les propostes que fa el govern que són bones. Nosaltres potser ens vam trobar una oposició molt en contra. De fet eren els que manen ara, però la política és així!