GUERRA COMERCIAL
El pacte amb Junts enrareix el decret antiaranzels
Amb el president Pedro Sánchez de viatge oficial al Vietnam –ahir va fer una ofrena floral al mausoleu del líder comunista Ho Chi Minh a Hanoi– i la Xina per obrir nous mercats, el tema estrella al Congrés va ser la guerra comercial de Donald Trump i l’acord que el govern ha pactat amb Junts per fixar en el decret d’escut contra els aranzels una disposició que adequa l’entrega dels 14.100 milions dels fons al pes del 25% que representen les empreses catalanes en el pastís estatal de les exportacions als Estats Units i que aquest diari avançava dimarts en exclusiva. Amb el decret ja al BOE, l’acord –amb clàusula territorial– i el fet que Junts fos preferent per tancar l’entesa ha enrarit el clima al voltant de l’aprovació del decret, fins al punt que el PP, desitjós de marcar distàncies amb Vox, vol i dol: “mà estesa” i amenaça de “marxar de la negociació” que el popular Juan Bravo té oberta amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, si hi ha “trampes” amb l’independentisme. “Les empreses més exposades a priori als Estats Units són les que més necessitaran la xarxa prioritària i immediata de suport. Estem parlant d’empreses d’alimentació i d’agricultura a Andalusia, de l’automòbil a València, de béns d’equip al País Basc... Tenim una afectació territorial asimètrica o heterogènia. I quan parlem de Catalunya tenim clar, amb les dades a la mà, que és la comunitat amb una major exposició en termes de les exportacions de les seves empreses als Estats Units, i és una exposició bastant homogènia mirem el sector que mirem. I un dels sectors que més impacte tenen és el farmacèutic, i es pot veure afectat per aranzels addicionals en els pròxims dies. És important donar el missatge que s’atendrà les necessitats de les empreses que es vegin més afectades”, va dir Cuerpo per desfer tot nus de conflictivitat territorial.
Erigit en el ministre protagonista del moment, Cuerpo va comparèixer al Congrés desplegant el seu manual d’estil d’assossec –“si això li sembla una llauna i no li interessa, prego al seu partit que al proper debat hi porti una altra persona”, etzibava a José María Figaredo (Vox) amb veu serena quan aquest practicava el funambulisme entre l’amor a Trump i el dolor per Espanya– i el seu didactisme.
“Menteix vostè? Junts?”
El quadre més passional va ser el duel entre Cuerpo i Bravo amb Junts al fons. “Qui menteix?: vostè i la ministra d’Hisenda o Junts? Té l’esborrany que ens va enviar i el decret que surt al BOE, i no diuen el mateix”, va reprotxar el portaveu econòmic del PP al ministre. “Es canvia la paraula discrecionalitat per arbitrarietat. On hi havia dos punts, ara hi ha un punt i seguit. És una oportunitat, la que estem perdent vostè i jo, i em fa molta pena”, era el lament de rèplica de Cuerpo al PP.
La virulència al voltant del protagonisme de Junts forçava Míriam Nogueras a convocar la premsa als passadissos per fer sentir un clam: “Estan tan acostumats a maltractar Catalunya que, quan un partit català garanteix que arribin els euros que ens corresponen, tothom s’escandalitza”, alertava la líder de Junts al Congrés.
Dard de Rufián a Junts
L’esclat arribava després d’un duel elèctric del portaveu econòmic de Junts, Josep Maria Cruset, i la vicepresidenta María Jesús Montero en què el català va culpar-la de “sagnar“ la classe mitjana amb alces d’impostos, i la titular d’Hisenda, molesta, el rebatia situant Junts al bàndol “conservador”. “És fum de Junts i de Convergència”, entrava en el joc Gabriel Rufián (ERC). “No facin tant de cas als seus lobbies i escoltin el poble de Catalunya. Ajudin-nos, i potser de manera conjunta, una vegada per totes, podrem aconseguir coses”, implorava Rufián a Junts.
El PP, a favor o abstenció
Tot i el foc encreuat entre la dreta i l’esquerra i entre independentistes, fonts de La Moncloa donen per fet que el decret d’escut als aranzels serà votat per tots els grups excepte Vox, la franquícia espanyola entusiasta de Trump, i el dubte és si el PP hi votarà a favor –al preu de sumar els seus sís als de Junts– o bé s’abstindrà. Des de Brussel·les, Alberto Núñez Feijóo allunyava l’acord: “No estem més a prop que ahir de la possibilitat de donar suport al decret, que és un pedaç i no un solució davant les dificultats de les empreses espanyoles. Nosaltres no ens hem mogut, s’ha mogut el govern. Continuem amb el nostre pla a disposició del govern.” A diferència del seu portaveu econòmic, Juan Bravo, Feijóo té clar que Junts no menteix: “No tinc cap dubte que la disposició addicional segona del reial decret llei té per objectiu satisfer el separatisme.” Quan el PP mira Junts, la vicepresidenta Montero etziba: “Sembla que el PP intenta buscar una excusa per votar en contra de les mesures davant els aranzels. Els espanyols es pregunten si tindran sentit d’estat en aquesta crisi.”
“La irracionalitat”
Després de garantir que “no hi haurà competència entre empreses per l’accés a les mesures”, Cuerpo era didàctic enmig del caos: “Estem veient la irracionalitat de la mesura, com d’injustos i d’arbitraris són els aranzels, perquè els Estats Units no aconseguiran cap dels dos objectius que volen: ni augmentar la recaptació, perquè no hi haurà més importacions ni més preu, ni relocalitzar producció perquè és difícil que les mines de diamants es moguin des de Lesotho als Estats Units”, va adduir amb ironia.
“Reforç amb Mercosur”
Davant el repte de buscar nous mercats, el ministre d’Economia apuntava a l’alternativa de Mercosur, l’aliança de l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai com a firmants del Tractat d’Asunción i amb l’adhesió de Veneçuela (2006) i Bolívia (2015). “Hem de reforçar les nostres aliances amb països com l’Índia, el Canadà o Mercosur”, va dir. El dia va homenatjar el frenesí del moment fins al punt que Cuerpo va sentir com el secretari del Tresor, Scott Bessent, l’acusava a ell o a Sánchez –“no estic segur qui dels dos ha dit «ens hauríem d’alinear més amb la Xina»”, va dir el subaltern de Trump– de “tallar-se el coll” hores abans del gir de guió de Trump aturant 90 dies els aranzels per a tots menys per a la Xina.
