Un dinar de tres hores a la Moncloa amb Montilla i Zapatero no permet tancar encara el nou finançament

Un dinar de treball de tres hores a la Moncloa –a base de verdures, carn a la planxa i fruita– no és suficient per tancar mesos de desacord en el nou model de finançament de la Generalitat –i, de retruc, de la resta de comunitats– que està pendent des de fa 28 mesos. José Montilla, Antoni Castells i Martí Carnicer per la part catalana i José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Solbes, Carlos Ocaña i Octavio Granado, per la part espanyola, van accelerar ahir la negociació que té en el 31 de desembre el seu nou termini polític. Però encara queden distàncies “molt grans en temes “importants” del model perquè l’acord sigui imminent i, per tant, la setmana que ve es continuarà negociant sense que es garanteixi un acord. Amb tot, es van fer aproximacions en el moll de l’os: els mecanismes d’anivellament. En canvi, encara són lluny d’acordar la xifra de diners de més que obtindria Catalunya, segons fonts coneixedores d’una reunió sense papers i en què es va parlar de grans principis que ara hauran de concretar-se en el paper.

Les fonts consultades valoren la voluntat política, les ganes d’accelerar el pacte i el fet que per primera vegada s’hi impliqui Zapatero, però es manté la prudència. La versió optimista de la reunió diu que s’ha fet un pas més per estovar la negociació, que ja ha anat madurant en contactes discrets de les últimes setmanes. És a dir, Castells sap fins on pot arribar Solbes i Solbes fins on pot arribar Castells, i es tracta de trobar la fórmula perquè tothom s’hi senti còmode.

Des de la Moncloa s’exhibia més entusiasme que des de la delegació catalana, tot i un evident malestar amb la Generalitat per publicitar la reunió, mentre que a Catalunya, paradoxalment, atribueixen a Madrid haver-la filtrat. A la conselleria d’Economia, per exemple, es reivindica poder treballar lluny dels focus i hi regna l’hermetisme. Sigui com sigui, a Madrid el temor és que tanta publicitat pot obligar ara Zapatero a multiplicar els seus gestos de deferència cap a altres barons socialistes en una negociació a quinze que es juga en el terreny dels continguts, però que es guanya també en el de la imatge. Potser per això, Montilla va estar a punt de trobar-se amb Manuel Chaves a la Moncloa, on el president andalús i del PSOE va entrar mentre el president volava cap a Barcelona.

L’entorn de Zapatero celebra les “aproximacions”. “S’ha entrat en tot el que volia Catalunya, incloent-hi l’anivellament i les xifres”, apuntaven. Segons el seu parer, una bona base perquè els equips tècnics continuïn aprofundint-hi els propers dies.   

Com va revelar en la seva tradicional copa de Nadal dimecres a Moncloa, però, Zapatero continua pensant que Montilla és presoner dels seus propis ultimàtums i la seva perplexitat augmenta quan a porta tancada no escolta tantes presses com en els actes públics. “No hem escoltat cap ordago ni tampoc cap ultimàtum sobre el 31 de desembre”, confessaven ahir fonts de Moncloa al final de la densa reunió.

Socis informats

Si algú pot pensar que Montilla ha cremat un cartutx tancant un cara a cara amb Zapatero sense acord, la lectura al carrer Nicaragua és una altra. Que hi hagi una reunió a Moncloa sense acord demostra que el PSC no es conforma amb qualsevol cosa, analitzen. El mateix que pensen uns socis d’ERC i ICV coordinats en tot moment amb Montilla,  que ahir va parlar amb Joan Puigcercós i Joan Saura.