Política

Sentència? Quina sentència?

Montilla fa una de les seves escasses aparicions posteriors a la reunió setmanal de govern. Intenta conduir l'interès informatiu cap als "esforços" del seu executiu per fer front a la crisi en lloc de parlar del TC. Rebutja que la Generalitat hagi de complementar els 420 euros

La sentència del TC encara no existeix i el govern català no en parla. Això és, almenys, el que ha intentat fer creure el president de la Generalitat aquest dimarts. José Montilla ha comparegut davant la premsa després de la reunió setmanal del govern, exactament igual com va fer José Luis Rodríguez Zapatero divendres passat després del consell de ministres. Com a la Moncloa, al Palau de la Generalitat aquestes aparicions són escasses i constitueixen una excepció.

Montilla ha volgut subratllar així el missatge que ja fa dies que intenta llançar: la crisi i les mesures, socials i econòmiques, per combatre-la són la principal preocupació del govern català, i s'ha acabat el debat d'aquest estiu sobre la reacció que cal davant una eventual sentència del TC contrària a l'Estatut. Ni en parla amb els seus consellers ni amb Zapatero, ni pensa fer-ho per ara.

"Tinc el costum, i l'obligació, de no revelar els debats del govern, però com que aquest tema no ha sortit, l'hi puc dir que no hi ha hagut debat sobre la sentència del TC", ha respost al primer periodista que li ha llançat la pregunta que tothom tenia al cap.

Se sap que ahir, en la primera executiva del PSC després de les vacances, sí que se'n va parlar. I després en va parlar amb els periodistes, bo i dient que no en parlaria, el viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta. Però s'ha acabat.

Amb la persistència impassible que el caracteritza, el president ha contestat amb respostes semblants totes les preguntes sobre el tema que se li han fet, pel dret i pel revés. "El paper de Zapatero respecte de què? D'una sentència que no sabem no què dirà?", ha replicat a una periodista que li demanava que s'esperava del president espanyol.

Només ha vacil·lat, buscant les paraules apropiades, quan se li ha recordat que consellers del seu govern i del seu partit, com Antoni Castells i Montserrat Tura, han manifesta que no és acceptable que un tribunal esmeni la voluntat popular, recollida a les urnes amb un referèndum. "Opinar sobre frases tretes de context no és la meva funció. Jo respecto totes les opinions i tinc la meva, que ja he expressat [l'Estatut és constitucional i el TC ho reconeixerà], però no parlaré de frases tretes de context", ha al·legat.

Tampoc ha volgut parlar de la necessitat de reformar el marc legislatiu per evitar que el TC es pronunciï sobre una llei aprovada amb un referèndum. "Cap llei té caràcter retroactiu i, per tant, aquest debat acadèmic i polític és interessant però no tindria cap efecte pràctic per al tema que ens ocupa". I fins i tot ha rigut quan un periodista li ha apuntat que la reforma podria servir per al pròxim Estatut. "Ui, vostè va molt lluny. A mi em preocupen coses més properes", ha sentenciat.

Corbacho i Serna, desautoritzats
I entre les coses properes que preocupen el president hi ha l'atur juvenil –pel qual ha anunciat un gran acord entre els sindicats, Treball, Acció Social i el Consell Nacional de la Joventut–, les beques de menjador –s'hi destinaran un 50% més de recursos per cobrir 30.000 alumnes més– i la formació dels aturats –es preparen nous cursos ocupacionals per a 11.000 desocupats.

Montilla també es preocupa pel pla Zapatero dels ajuts de 420 euros per a aturats sense subsidi. Però ha esmenat la consellera de Treball, Mar Serna, i el ministre del ram, Celestino Corbacho, tots dos membres del partit del qual el president és primer secretari.

Tant la consellera com el ministre han llançat propostes perquè les autonomies complementin els polèmics 420 euros, bé amb 200 euros addicionals o bé allargant el període de cobertura. "La nostra intenció no és substituir el govern de l'Estat pel que fa a aquestes prestacions, ni complementant períodes ni complementant quanties", ha advertit. I ha recordat que les competències de la Generalitat en matèria de desocupació són les polítiques actives: els cursos ocupacionals i la recerca de feina per  als aturats.

Enmig del debat sobre com  reconduir aquests ajuts polèmics que deixen fora la gran majoria de desocupats que s'han quedat sense subsidi, la posició de Montilla afegeix un nou dubte a l'afer tan sols unes hores després que Serna, en una entrevista a Catalunya Ràdio, hagi dit que no veu cap inconvenient jurídic al fet que la Generalitat aporti una part d'aquests ajuts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Trias: “No entenc unes noves eleccions sense que Puigdemont sigui el candidat”

estats units

Biden promet seguir “fins al final” mentre creix la pressió perquè es retiri

barcelona
Ester Soms i Pagespetit
Cap de l’oposició a Arbúcies (ERC)

“Cal un pla de sanejament per aturar el desgavell econòmic”

Arbúcies

Eleccions històriques al Regne Unit

Londres
guerra a gaza

Hamàs envia una proposta actualitzada de treva als mediadors

barcelona
ESTAT FRANCÈS

Attal redobla la crida pel front republicà tot i un sondeig que priva l'RN de la majoria

BARCELONA
tribunals

Puigdemont demana l’amnistia al Suprem pel ‘cas Tsunami’

barcelona
ÀSIA

Putin diu que l’aliança amb la Xina ajuda a “estabilitzar” la situació mundial

BARCELONA
guerra a gaza

Israel mata nou membres d’una família i s’agreuja la situació amb Hezbol·là

barcelona