ERC: Barcelona en clau nacional

L’ Institut d'Estudis Catalans defineix el terme unitat, en la seva vessant política, com “la unió d’un poble en un sol Estat o en una sola nació, amb la voluntat i la consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes”. A la federació d'ERC a Barcelona, tot i que aquest mot ha estat l'estrella de la campanya per al congrés que se celebra avui, ningú no diria que hi regna la consciència de pertànyer a un mateix grup ni tampoc la concòrdia.

O com a mínim això sembla, perquè tres candidatures de sectors diferents d’ERC aspiren a ocupar les cadires de l'executiva regional amb més influència dins del partit, que des de fa anys catapulten a l'Ajuntament de Barcelona. L'actual president de la federació, Oriol Amorós, de l'òrbita Carod-Portabella, Rut Carandell, del Reagrupament Independentista de Carretero i Bertran, i Xavier Florensa, proper a Puigcercós, sotmeten a la votació de 1.500 militants el seu programa per a Barcelona.

Però encara hi ha més, perquè fins fa poques hores hi havia un quart en discòrdia. Jordi Eduardo, que va presentar candidatura in extremis, retirava a darrera hora d’ahir dijous la seva llista en pro de la unitat i demanava el vot en blanc. Eduardo és proper a Rafael Niubò, que es va presentar amb Ernest Benach –sector Carod- al congrés nacional.

Aritmètica complicada
El trencaclosques d'ERC és més complex a Barcelona que a d'altres territoris, on el militant ha triat o triarà entre dues peces, l'oficial -de Carod o de Puigcercós segons la regió- o la crítica. A la capital catalana hi ha tres peces que no encaixen: Carretero, Carod i Puigcercós.

A priori, les xifres del congrés nacional creen distorsió sobre les possibilitats de cada candidatura. Oriol Amorós ha obtingut el 50% dels 884 avals presentats per inscriure candidatures, però en la mateixa regió de Barcelona el sector de Carod i Jordi Portabella es va quedar en un 35,49% dels vots en el congrés nacional del 7 de juny.

La candidatura de Rut Carandell en canvi, ha obtingut força menys avals (el 13,2% de les signatures) que el percentatge de vot recollit per la suma de Reagrupament.cat i Esquerra Independentista al juny, on totes dues llistes, aleshores per separat, van aconseguir el 38,97% dels sufragis. En el cas de Xavier Florensa, que ha aportat el 27,4% dels avals presentats, arriba al congrés amb el 25,54% de militants que van apostar per Puigcercós i Ridao com a màxims líders del partit. Jordi Euduardo havia aconseguit 84 avals.

Els percentatges doncs, no quadren. Si bé l'entorn de Portabella es dibuixa com a favorit prenent com a referència els avals, la llista avalada per l'exconseller Joan Carretero i per Uriel Bertran hi arriba amb el major percentatge de vot del congrés nacional. I està comprovat que el factor participació pot produir sorpreses de tota mena. El 41% de la militància (616 persones) està fora del control de les previsions perquè no ha signat cap aval. Ningú no sap si passaran per les urnes, i si ho fan, qui votaran.

El futur de Carod
Tots els candidats insisteixen a desvincular aquest congrés regional de la dinàmica del carrer Calàbria, i neguen que la votació d’avui sigui una segona volta del congrés nacional. Amb l’excepció de Reagrupament Independentista, els candidats oficials han fet mans i mànigues per desenganxar-se etiquetes que els vinculen a l’òrbita Carod-Portabella-Niubò o a la de Puigcercós.

La pèrdua del control del Camp de Tarragona per part de Carod-Rovira ha centrat tota la tensió a Barcelona, que junt amb les Terres de l’Ebre, és l’únic feu proper al vicepresident del govern. Una victòria d’Oriol Amorós donaria aire a Carod en la pugna interna amb Puigcercós per ser cap de cartell electoral, mentre que una derrota seria interpretada pels afins al secretari general com l’estocada de mort del màxim càrrec del partit a la Generalitat. Pels crítics, la pugna pel lideratge d’ERC ja no és entre Carod i Puigcercós, sinó entre Carretero i Puigcercós.

Però l’entorn del vicepresident del govern defensa que el punt fort de Carod està en la seva projecció pública, de manera que el seu futur polític depèn més de l’acció de govern que de controlar una executiva regional, que aporta només una de les 45 cadires de l’executiva nacional.

La por als crítics
Al marge del paper que pugui tenir Carod al partit en un futur immediat, hi ha un segon eix que plana sobre aquest congrés regional. Servirà per calibrar les forces de Reagrupament Independentista, i més en concret, de la línia Carretero. Després de donar la sorpresa guanyant al Camp de Tarragona, els oficialistes, uns i altres, temen que les tesis de l’exconseller de Puigcerdà prenguin volada si avui Rut Carandell s’imposa, un fet que augmentaria la crispació a nivell nacional perquè faria més visible aquest moviment, expliquen fonts properes als candidats oficials.

Els estatuts d’ERC preveuen que tres membres de l'executiva, si representen el 30% de la militància, poden convocar un congrés extraordinari. I això és precisament el que temen els oficialistes, perquè aquest cap de setmana també està en joc Lleida i l’Alt Pirineu. A la Terra Ferma s’enfronten només el sector de Puigcercós i el de Carretero, i els marges estan molt ajustats. A l’Alt Pirineu parteix com a favorita la llista de RI. Per tant, no és descartable que els crítics sumin el 30% o més dels suports dins d’ERC.