La Moncloa dóna per fet ara que no s’assolirà un acord sobre el finançament com a mínim fins a l’abril

La carpeta catalana ha acabat col·locada dins l’arxiu de problemes menors de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest dilluns farà sis mesos que l’Estat va incomplir la llei màxima de Catalunya, l’Estatut, allà on diu que el 9 d’agost s’havia d’acordar el nou model de finançament. I sis mesos després, no ha passat res. O sí, perquè el govern espanyol ha anat donant peixet amb noves dates (17 de novembre, 31 de desembre, 13 de febrer...) i el resultat és res.

Ahir l’executiu espanyol, després de les alarmes disparades des de Catalunya, va donar per fet que no ja el 13 de febrer –inici de la campanya electoral a Euskadi i Galícia–, sinó tampoc abans de l’1 de març hi haurà cap mena d’acord.

Almenys després del llarg i dur hivern d’aquest any l’arribada de la primavera es presenta per a l’executiu de Zapatero com un signe de renovació. La Moncloa espera que com a molt tard a l’abril la carpeta catalana deixi de donar tombs per la Moncloa, un cop s’hagi aconseguit firmar el nou model de finançament i es faci pública la sentència sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la norma catalana.

Nous entrebancs
En el cas del finançament, la darrera data que s’havia fixat el govern de Zapatero per segellar el pacte al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) era les vigílies de la campanya per a les eleccions basques i gallegues. No es volia que un debat territorial tan sensible interferís en els comicis, sobretot pel que fa a Galícia, perquè també l’afecta el resultat que s’obtingui en la negociació. I finalment no pertorbarà les eleccions perquè, simplement, l’acord global s’ajorna més enllà de l’1-M.

El 13 de febrer arrenca la campanya i l’executiu espanyol té coll avall que abans de divendres que ve no es convocarà el CPFF, que havia de segellar el pacte polític. El pretext del nou endarreriment és que continua havent-hi “serrells” que compliquen la recta final de la negociació que l’equip del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, manté de forma simultània i bilateral amb totes les parts implicades.
El govern català segueix sense donar el vistiplau al model i, de fet, vol tenir la darrera paraula abans que Solbes anunciï que l’acord ja està enllestit.

Però Catalunya no és l’únic territori que introdueix elements de discòrdia en el disseny i el càlcul econòmic que es discuteix en les múltiples reunions i contactes que s’han mantingut les darreres setmanes. A hores d’ara Extremadura proclama que no li agrada gens el que s’està negociant amb Catalunya. El president Guillermo Fernández Vara està en contra que es premiï els territoris que fan més esforç fiscal. També Astúries i les Balears segueixen plantejant objeccions al model. En conjunt, els territoris socialistes no acaben de donar el sí a Solbes.

Sentència avançada
Per tot plegat, l’acord ja no s’albira fins com a molt aviat a mitjans de març, mentre que cap a l’abril s’espera que surti la sentència de l’Estatut. En aquest moment el tribunal ja ha conclòs la primera lectura i anàlisi del conjunt del text.

Des de la convicció que té la Moncloa que Catalunya acceptarà el nou model de finançament i que el Tribunal Constitucional no tombarà cap dels pilars fonamentals de l’Estatut, Zapatero espera la primavera amb deler per poder tenir un petit respir, encara que només sigui en el front de la carpeta catalana.