Política

Unitat sobre el paper

Finançament

Una trucada nocturna del president de la Generalitat al cap de l’oposició, el diccionari de l’IEC i un e-mail comprometedor van permetre ahir al matí que el tripartit i CiU arribessin a un primer acord in extremis sobre la proposta catalana basada en l’Estatut per negociar a Madrid, treballada durant setmanes pel diputat de CiU Francesc Homs i el secretari general d’Economia, Martí Carnicer.

La preconitzada unitat catalana ja té un primer document conjunt aprovat pel Parlament com a resolució del debat de política general i ara cal concretar-la en una proposta. Unitat institucional, per tant. Però, vist el que va passar ahir al matí a la cambra, es diria que hi ha pacte, però no unitat, perquè al cap de cinc minuts de signar les interpretacions ja eren diferents, sobretot entre el PSC i Presidència i CiU, i no tant amb Economia. Els recels expressats dimecres per José Montilla i Artur Mas no han desaparegut, malgrat la conversa telefònica que van mantenir dimecres a la nit i que va ajudar a desencallar l’acord, segellat ahir amb una breu encaixada després del ple.

El punt essencial del document acordat diu que els recursos de les finances de la Generalitat “en l’exercici 2009” han d’incloure el “rendiment complet” de tots els tributs estatals cedits. CiU considera que es garanteix que el govern no acceptarà res que no sigui el rendiment íntegre de la nova cistella descomptat el fons de suficiència que fins ara rebia de l’Estat, i amb això calcula un guany de 2.500 milions. Si no, té una arma política per qüestionar l’acord i un lloc sota el sol de la freda oposició.

En canvi, els socialistes consideren que amb una referència d’última hora a l’article 206 de l’Estatut, CiU accepta l’eventualitat que calgui aportar al sistema diners de la cistella. L’article diu que els ingressos tributaris es poden ajustar “a l’alça o a la baixa” en funció dels mecanismes d’anivellament –solidaritat– entre comunitats. El PSC volia abans de signar que hi hagués acord en la interpretació. CiU va dir que la resolució “diu el que diu” i es va desfermar una anada i vinguda de polítics –Montilla i Mas al capdavant– interpretant l’acord. CiU argumenta que la negociació sobre l’aportació de Catalunya al sistema és bilateral i, per tant, que un mal acord sobre la solidaritat seria responsabilitat del govern, com accepta un Antoni Castells satisfet de tenir una arma negociadora. Castells va demanar no entrar en “controvèrsies bizantines”, malgrat enfadar-se amb Mas, i va negar que del paper se’n desprengui una xifra. El PSC havia enviat un comunicat interpretatiu i Montilla havia assegurat que el text no diu més del que diu l’Estatut. Però Castells admet que “concreta una mica més, i és bo”. Per exemple: l’Estatut parla d’aplicació gradual i ara es diu que cal el rendiment fixat, ja per al 2009.

El pacte estava fet dimecres a la nit, quan Economia havia acceptat canviar “íntegre” per “complet”, sinònim proposat per Homs diccionari en mà. Montilla i Mas –assegura aquest últim– havien quedat per pactar en secret la xifra a obtenir abans de la recta final de la negociació a Madrid –Montilla diu que ja va dir en el ple que en “parlaria”–. Però, justament, a partir d’aquella conversa, denuncia CiU, va saltar l’acord. Però Homs tenia un e-mail enviat per un negociador socialista amb la paraula “complet”, i va amenaçar al matí d’entrar-lo com a resolució del debat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.