El cap d’Olmos no evita la imatge de feblesa de Saura

El cap de Rafael Olmos –fins ahir direc­tor gene­ral de la Poli­cia–, que el con­se­ller Joan Saura va ofe­rir al Par­la­ment, no va evi­tar que l’opo­sició esto­maqués ahir el titu­lar d’Inte­rior. CiU, PP i Ciu­ta­dans van exi­gir a Saura que renunciï a la res­pon­sa­bi­li­tat d’Inte­rior després de ven­ti­lar les con­tra­dic­ci­ons inter­nes que pateix el líder eco­so­ci­a­lista per diri­gir el depar­ta­ment. El con­se­ller por­tava pre­pa­rada la rèplica: va tit­llar d’anti­de­mocràtiques les argu­men­ta­ci­ons de l’opo­sició i va exi­gir una “rec­ti­fi­cació pública” al por­ta­veu de CiU, Oriol Pujol. Però l’opo­sició també havia pre­pa­rat l’argu­men­tari. Per la comissió de justícia van anar des­fi­lant les reticències a la presència d’ICV a Inte­rior expres­sa­des pel coor­di­na­dor d’IU, Cayo Lara, o per l’ante­rior inqui­lina, la soci­a­lista Mont­ser­rat Tura. Ahir al Par­la­ment no es van saber noves dades sobre la polèmica càrrega con­tra els anti-Bolo­nya, però les heme­ro­te­ques van rebre una bona repas­sada.

En els 45 minuts ini­ci­als, Saura va enu­me­rar els fets regis­trats el 18 i 19 de març, va assu­mir la neces­si­tat d’una autocrítica –“com­pa­ti­ble amb l’ele­vada valo­ració i el pres­tigi dels Mos­sos”– i va adme­tre dub­tes rao­na­bles sobre la con­veniència del dia triat per desa­llot­jar l’edi­fici de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Així mateix va retreure que s’havien apli­cat “cri­te­ris homo­ge­nis” davant una mani­fes­tació “hete­rogènia” –on con­fluïen una mino­ria vio­lenta, una mani­fes­tació pacífica, peri­o­dis­tes i via­nants– i que es va des­ple­gar una acció que en alguns moments “no va ajus­tar-se al prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat en l’ús de la força”.

Com a con­clusió, i a banda de retocs en l’ope­ra­tiu d’Inte­rior, Saura va anun­ciar el ces­sa­ment d’Olmos. Les seves fun­ci­ons seran assu­mi­des pel secre­tari de Segu­re­tat, Joan Delort, que compta amb el suport del pre­si­dent José Mon­ti­lla i del PSC. Per tant, el secre­tari gene­ral, Joan Boada, no acon­se­guirà apro­fi­tar la crisi per gua­nyar ter­reny en el pols amb Delort. Tots dos acom­pa­nya­ven ahir Saura.

Esquerda d’Esquerra
Un cop ven­ti­la­des les res­pon­sa­bi­li­tats i garan­tits els equi­li­bris en el depar­ta­ment, el con­se­ller va con­cen­trar els esforços a desac­ti­var la car­re­gada de l’opo­sició: va expo­sar el seu com­promís per­so­nal per a un nou impuls de la poli­cia cata­lana i va repli­car a les acu­sa­ci­ons de falta de suport als Mos­sos rebut­jant que s’uti­litzi el cos poli­cial com a “arma de des­trucció de l’adver­sari polític”. No només això: el con­se­ller va cloure la inter­venció cri­dant l’opo­sició a un com­promís per treure els Mos­sos de la lluita par­ti­dista.

Però l’estratègia no li va ser­vir de gaire. L’opo­sició es va mos­trar impla­ca­ble i efec­tiva a l’hora de bur­xar en les feri­des ober­tes en el depar­ta­ment. Per aca­bar-ho d’ado­bar, la bate­ria de pre­gun­tes que li va diri­gir ERC va obrir un perillós flanc en l’estratègia del tri­par­tit. Tan perillós, que el plan­te­ja­ment repu­blicà es va cor­re­gir en la segona inter­venció per refer la com­pro­mesa defensa del govern. Massa tard, però, perquè l’opo­sició ja havia apro­fi­tat l’esquerda.