L'anàlisi
Merkel i el picoteig britànic
Angela Merkel, poc tendent a recórrer a la frase fàcil quan parla de coses serioses, va decidir-se ahir a apujar el to davant el Regne Unit amb una metàfora prou entenedora, de cara als seus compatriotes: “Ens assegurarem que les negociacions no es duguin a terme sobre el principi del picoteig a la recerca de la pansa dolça.” És a dir, no es permetrà que els britànics triïn del pastís els privilegis –per preservar-los– i deixin la massa del que no els agrada o no els satisfà. Si volen seguir gaudint dels privilegis sobretot econòmics del mercat comú europeu, han de mantenir, per exemple, la lliure circulació dels ciutadans comunitaris.
El terme alemany emprat per Merkel era Rosinenpickerei –“picoteig de la panseta”–, que remet a la paraula amb què s'entén al seu país la llaminadura enmig d'un pa de pessic o el típic plum-cake britànic. Va ser la frase del dia, reproduïda per tots els mitjans de comunicació, televisions o digitals, mentre els corresponsals estrangers buscaven la manera més encertada de traduir-la o explicar-la. Més clar, l'aigua, des de la perspectiva de Merkel, després de dies de passar de puntetes mentre les veus dominants, des d'Alemanya o entre els grans socis, demanen pràcticament treure el Regne Unit tan aviat com sigui possible de la Unió Europea (UE), vist que han decidit marxar.
Merkel, dona realista, sap que la desconnexió immediata no existeix. Ni tan sols seria així si Londres es decidís a invocar per la via ràpida l'article 50 del tractat de Lisboa –el que regula la sortida d'un país de la UE, sempre que sigui aquest que ho demani–. No es pot prémer l'accelerador fins a aquest punt, considera la cancellera. David Cameron ha anunciat la retirada per la tardor i fins al setembre no se sabrà probablement qui en pren les regnes. Cal esperar que hi hagi un successor –“o successora”, va dir Merkel, en una frase que semblava enigmàtica però que potser era senzillament políticament correcta.
La cancellera va pronunciar la frase del picoteig en la declaració de govern al Bundestag (cambra baixa) que habitualment ofereix davant qualsevol cimera de la UE. Aquest cop, òbviament, el tema era el Brexit. La seva intervenció es va produir un dia després de la minicimera a Berlín amb el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, i amb el peu pràcticament a l'avió, camí cap a Brussel·les.
De la cita entre els tres líders, només en van transcendir les típiques frases una mica buides, molt en l'estil de la UE, sobre la necessitat de mirar endavant, units i sense deixar l'escenari a forces centrífugues (és a dir, la ultradreta o l'euroescepticisme). No van aclarir gaire res, però se suposa que el motor francoalemany, unit a Roma i segurament sense deixar de banda Madrid –si és que aquest cop s'aconsegueix formar a temps un govern amb cara i ulls– vol ser l'impulsor d'aquesta nova UE enfortida enmig de l'adversitat i més flexible.
Els detalls de com serà la UE renovada o de les diferents velocitats es desconeixen. Berlín no vol donar la imatge de prepotent i dominant, però es dóna per fet que l'alt funcionariat de Cancelleria treballa en un concepte que ha d'anar prenent forma en les properes setmanes. Que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, proposés ahir una nova cimera comunitària al setembre per parlar del Brexit alleugereix el calendari d'estiu per als líders. D'aquí a un parell de setmanes, uns i altres faran les vacances, evidentment curtes –dues setmanes i mitja, com a molt, en el cas de Merkel, que tradicionalment les comença el darrer cap de setmana de juliol–. L'alt funcionariat continuarà amb la feina. També encaixa amb l'agenda de la retirada de Cameron.
Merkel va insistir, també ahir, que no es començarà a negociar res fins que no hi hagi la petició formal de Londres per al Brexit. Si la frase del picoteig implicava una voluntat, per part de Berlín, i una advertència a Londres, això de negar qualsevol negociació o prenegociació tenia perfils poc convincents.
