Caçar desafectes

Ho deia amb tota la con­tundència l'expre­si­dent Jordi Pujol: "O reac­ci­o­nem o ens ren­dim". O Cata­lu­nya res­pon a les urnes en clau naci­o­nal el 9-M , o ho deixa córrer. I és que, para­do­xal­ment, podrien ser els elec­to­rats de CiU i ERC els prin­ci­pals dam­ni­fi­cats per la síndrome de la des­a­fecció, en forma d'abs­ten­ci­ons i vots en blanc, i no el del PSC, que, segons els son­de­jos, manté les seves expec­ta­ti­ves elec­to­rals incòlumes, en una cam­pa­nya en què la bipo­la­rit­zació extrema entre el PSOE i el PP juga clara­ment al seu favor.
Des del 2004, Cata­lu­nya ha vist com el somni de l'Esta­tut topava amb la dura rea­li­tat d'un Zapa­tero que, asset­jat pel PP, va obli­dar la seva pro­mesa, o com Bar­ce­lona es que­dava a les fos­ques, o com se sus­pe­nia el trànsit de les línies de Roda­lies pels esvo­rancs a les obres de l'AVE de Maleni Álva­rez. La Cata­lu­nya empre­nyada que tem que la nova ter­mi­nal de l'aero­port del Prat es con­ver­teixi en la T-5 de Bara­jas, o que cada cop compta amb més empre­sa­ris petits i grans que adme­ten que pot­ser sí que la inde­pendència serà la solució a l'espoli fis­cal.

La res­posta a tot ple­gat, ara com ara, ha sigut l'incre­ment de l'abs­tenció en totes les cites elec­to­rals, sense que res indi­qui que CiU i ERC puguin ren­di­bi­lit­zar el 9-M aquest estat de des­a­fecció de què va par­lar el pre­si­dent Mon­ti­lla. Mal­grat els eslògans, Res­pec­ta­ran Cata­lu­nya i Per un país de pri­mera. Inde­pendència, els pesa massa la col·labo­ració amb Zapa­tero a Madrid i, en el cas d'ERC, a més a més, la presència al govern Mon­ti­lla a la Gene­ra­li­tat. Però cap de les dues for­ces ha tirat la tova­llola. Es tracta de caçar el des­a­fecte i ara toca l'endu­ri­ment dels res­pec­tius mis­sat­ges i estratègies. Pot­ser per això, des de Bil­bao, en un acte a favor de l'Espa­nya plu­ral, Mon­ti­lla entrava ahir en cam­pa­nya equi­pa­rant el PP, CiU i ERC a l'hora d'atiar les "pas­si­ons iden­titàries".

A Bar­ce­lona, Duran, l'endemà que Zapa­tero menys­tingués CiU com a pos­si­ble soci, va endu­rir el dis­curs sobre els pac­tes adme­tent per pri­mer cop que pot­ser sí que a la fede­ració li con­vindrà més con­ti­nuar com fins ara: fora del govern cen­tral per influir "des de la bar­rera", mal­grat que ell defensa el con­trari. I Ridao, que puja dia a dia la dosi sobi­ra­nista del dis­curs d'ERC, asse­nya­lava que tot i la dis­po­sició a enten­dre's amb el PSOE, haurà de ser "amb el ven­ci­ment de la lle­tra a la vista". Una expressió deu­tora de l'encu­nyada per Pujol recent­ment: que aquest cop, a Madrid s'ha de pen­jar el car­tell de "No es fia".