política
Illa “no nega” la denominació de “Catalunya Nord”, però tampoc l’afirma
Evita rectificar el seu delegat a Perpinyà a resposta a ERC, si bé ratifica el seu “compromís” amb la llengua i la cultura catalana “en aquest territori”
Jové li demana que cessi Person i retreu els “eufemismes ofensius” del govern per referir-se a la zona
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest matí que no nega “cap denominació” i ha dit que no vol entrar en “debats nominalistes” després que ERC li hagi retret les paraules la setmana passada al Parlament del director general de la Casa de Perpinyà, Christopher Person, en què refusava referir-se a la Catalunya Nord per “respecte” a la denominació oficial que té a l’Estat francès. El president ha evitat esmenar-lo durant la sessió de control en una tèbia rèplica al líder republicà Josep Maria Jové, que li ha demanat explicacions i li ha exigit “que rectifiqui”, a fi que el govern i els seus alts càrrecs “es refereixin a la Catalunya Nord pel seu nom”. “I aparti de les seves responsabilitats qui no comparteixi aquest criteri”, l’ha instat.
Jové ha recordat que tots els delegats fins ara, que diumenge fins i tot van signar un manifest exigint el cessament de Person, s’han referit a la Catalunya Nord pel seu nom, i ha considerat que al capdavant de la delegació a Perpinyà només hi pot haver algú “que realment es cregui” els seus objectius, i que sigui conscient de la realitat social, cultural i històrica del territori. Negar la Catalunya Nord, una denominació “àmpliament acceptada” allà, “no és neutralitat institucional, és una decisió política plenament conscient”, ha etzibat Jové, que també ha retret a Illa que la visita oficial que hi va fer fa unes setmanes s’anunciés que es feia “a la demarcació del sud de França que té vincles amb Catalunya”. “Prou eufemismes que són ridículs i acaben sent ofensius”, s’ha indignat.
En canvi, Illa, que també ha evitat referir-se a la Catalunya Nord amb aquest nom, s’ha limitat a recordar que en la seva visita va anar a donar suport al català -anunciant una ampliació de la subvenció per la Bressola fins al seu màxim històric-, a “honorar” la memòria de l’exili republicà i a generar “vincles econòmics”. “Aquest és el camí que seguiré”, ha insistit. El president, que ha recalcat que la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha mantingut l’adscripció a Presidència, ha volgut reiterar el seu “compromís màxim” amb “el català, la cultura catalana i els interessos de Catalunya en aquest territori”.
En resposta posterior a la líder d’Aliança Catalana Sílvia Orriols, que ha lamentat el Tractat dels Pirineus i també ha retret a Illa que mantingui en el càrrec a “anticatalans” que es dediquen “a fer d’altaveu del jacobinisme francès”, el president li ha retret que parli “de coses de fa 500 anys” i ha dit que sempre ha entès les fronteres “com a línies de col·laboració i no de divisió”.
Junts apel·la Dalmau
La qüestió també ha centrat després la pregunta del diputat de Junts Agustí Colomines al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha reiterat que el govern “no té cap problema” a referir-se al territori com a Departament dels Pirineus Orientals “ni com a Catalunya Nord”, aquest cop sí verbalitzant-ho. Colomines ha retret les paraules i l’actitud de Person en la compareixença de la setmana passada, i ha exigit al conseller que “si realment es creuen” per què la delegació depèn de Presidència i no d’Acció Exterior “haurien de reflexionar una mica i baixar l’arrogància”. Colomines, que ha denunciat que d’aquesta manera s’està atacant la catalanitat i amb ella la nació, també li ha fet notar que és “tan important” anar a la tomba d’Antonio Machado, com va fer Illa en la seva visita, com a la de Pompeu Fabra o Rovira i Virgili, que també són a la Catalunya Nord.
“Aquest govern parlarà a través dels seus fets, som uns defensors de la catalanitat, no en vull fer qüestió de nomenclatura”, ha insistit Dalmau, que ha subratllat l’augment d’un 23% en la subvenció a la Bressola, “l’aportació més alta que s’hi ha fet”. El conseller, per cert, ha contraatacat tot acusan@t Colomines de “silenci còmplice” per permetre els “micro o més aviat macromasclismes” en les respostes a les piulades que va fer el cap de setmana queixant-se sobre la qüestió. “També és la nostra responsabilitat no callar quan hi ha un insult que es deriva de les nostres declaracions”, li ha etzibat.