"Al mercat, el castellà té més valor que el català"

Fa 30 anys Josep Mur­ga­des va ser un dels pro­mo­tors de l'ano­me­nat Mani­fest d''Els Mar­ges', que pro­nos­ti­cava pro­ble­mes seri­o­sos per al futur del català. Avui, anys després, en aquesta entre­vista, Mur­ga­des insis­teix en la tesi i la desen­vo­lupa.

Per què té un futur negre, el català?
Una qüestió prèvia: jo no sóc pes­si­mista ni opti­mista. Sóc rea­lista en el sen­tit que deia Gramsci, en pro­cla­mar la neces­si­tat de ser pes­si­mis­tes en l'intel·lecte i opti­mis­tes en la volun­tat, perquè tot és pos­si­ble i tot es pot cap­gi­rar.

Ente­sos. Qui­nes són les raons del seu pes­si­misme de l'intel·lecte?
El català té un futur negre perquè el pre­sent no és tan dau­rat com ens ha vol­gut fer creure el dis­curs ofi­cial dels dar­rers 30 anys. És un dis­curs que es basa en enques­tes dub­to­ses i en apre­ci­a­ci­ons errònies. Ja no és que les enques­tes esti­guin mani­pu­la­des, sinó que nei­xen mani­pu­la­des des del moment que es for­mula la pre­gunta... Per exem­ple, poca gent tro­baràs que decla­rin ser mono­lingües espa­nyols: no ho diran davant d'un enques­ta­dor. Però, a la pràctica, molta gent és abso­lu­ta­ment mono­lingüe.

¿Hi ha diferència entre la política lingüística de CiU i la del tri­par­tit?
No. Sem­pre ha con­sis­tit en el que jo en dic el màxim insu­fi­ci­ent. És a dir, que fins a allò que no posa en qüestió l'esta­tus de l'espa­nyol com a llen­gua pri­vi­le­gi­ada, s'ha fet tot el pos­si­ble. Però aspi­rar a fer un mínim dins del que seria sufi­ci­ent per cap­gi­rar el procés d'assi­mi­lació lingüística, això no s'ha fet. Sem­pre s'ha pretès fer les trui­tes sense tren­car ous...

Quins serien els ous que cal tren­car?
Les ruti­nes, la no-volun­tat d'apli­car el mínim que esta­bleix la llei, que és posar san­ci­ons als que no la com­plei­xen. El pro­blema és que els polítics cata­lans no estan dis­po­sats a des­en­ca­de­nar un con­flicte per la llen­gua.

Com es pro­du­eix l'assi­mi­lació del català?
Hi ha dos pro­ces­sos. Un de bas­quit­zació, que és de subs­ti­tució quant a l'ús de la llen­gua. I un altre d'erosió for­mal de la llen­gua, la galle­guit­zació, el cata­nyol. I tot s'emmarca en un procés assi­mi­lista, en el qual el català queda cada cop més fago­ci­tat per l'espa­nyol, que és la llen­gua hegemònica.

Com evo­lu­ci­ona l'ús social del català?
El gran pro­blema d'ara és la nova immi­gració. En la seva majo­ria, s'inte­gra abans en cas­tellà que no pas en català. El motiu és que la llen­gua de dis­cri­mi­nació i, per tant, d'inte­gració, és l'espa­nyol i no el català. Això fa que la soci­e­tat cata­lana esti­gui cada cop més cohe­si­o­nada, quant a usos soci­als, per l'espa­nyol.

Cal Estat propi per impul­sar el català?
No. El que cal és un Estat. Tant és que sigui un hipotètic Estat català inde­pen­dent, com l'Estat que tenim ara, Espa­nya, que deixés de ser hos­til al català. Un Estat en el qual la noció de llen­gua espa­nyola fos una cosa tan absurda com que a Suïssa es parlés la llen­gua suïssa...

Però això és pura ciència-ficció!
Bé, és tan pos­si­ble o impos­si­ble com la inde­pendència, segons qui s'ho miri. Hi ha Estats com Irlanda, o el cas més pro­per d'Andorra, on la llen­gua pròpia va molt mala­ment, mal­grat que sigui ofi­cial. L'Estat propi no sem­pre és una pana­cea.

Si una llen­gua és un mer­cat, ¿quin valor de mer­cat té el català?
El català té un valor de mer­cat infe­rior al que té el cas­tellà, i amb això ja està dit tot. Sem­pre ens hem de plan­te­jar la situ­ació del català en indes­tri­a­ble relació amb la del cas­tellà. No es pot fer al marge del con­flicte lingüístic amb el cas­tellà, que és la llen­gua impo­sada a sang i a foc.

Però la Gene­ra­li­tat insis­teix que a Cata­lu­nya hi ha 300 llengües...
Les soci­e­tats euro­pees són mul­ti­lingües. Però hi ha una llen­gua d'inte­gració. A França és el francès, a Ale­ma­nya és l'ale­many i a Cata­lu­nya és... el cas­tellà.

Ha cap­tat par­lants la immersió?
La immersió no és sufi­ci­ent per cap­gi­rar el procés d'assi­mi­lació, però con­tri­bu­eix a con­tra­res­tar-lo mínima­ment. És simp­tomàtic que el com­bat de la glo­tofàgia espa­nyola vagi con­tra la immersió, perquè l'escola és l'únic àmbit on l'espa­nyol no és encara hegemònic.

Què en pensa del propòsit de Carod de des­po­li­tit­zar el català?
És un desi­deràtum. Vol dir que vol­dria que el fet de par­lar en català no fos un acte d'afir­mació política. Però qui ho ha con­ver­tit en això? Els espa­nyols han poli­tit­zat la llen­gua, en impo­sar-nos la seva, de manera que arriba un moment que dir "Bon dia!" és propi d'un rojo sepa­ra­tista o d'un burgès explo­ta­dor. No pot exis­tir la des­po­li­tit­zació en una situ­ació de con­flicte de llengües.

Què cal fer per redreçar la situ­ació?
A nivell polític, s'han de com­plir les san­ci­ons que fixa la llei i és una bona ini­ci­a­tiva el doblatge del cinema al català. I cal tenir clar que, en una soci­e­tat democràtica, si la llen­gua és subs­tituïda serà culpa, en pri­mera instància, dels matei­xos cata­lans.