Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV veuen insuficient la mesura de l'Eurocambra de passar la pàgina de la Constitució

Els euro­di­pu­tats d'ERC, CiU i ICV, Oriol Jun­que­ras, Ramon Tre­mosa i Raül Romeva, veuen insu­fi­ci­ent la mesura que l'Euro­cam­bra pro­posa de pas­sar la pàgina de l'ori­gi­nal de la Cons­ti­tució espa­nyola que exhi­beix símbols fran­quis­tes al Par­la­ment Euro­peu. Men­tre Jun­que­ras con­si­dera que aquesta decisió res­pon "segur" a "pres­si­ons dels polítics espa­nyols", Tre­mosa ha qua­li­fi­cat el gest com "una metàfora de la tran­sició incom­pleta que no satisfà la major part dels cata­lans" i Romeva ha decla­rat el seu desig que la decisió d'ama­gar l'àguila, el jou i les flet­xes i el lema Una, grande y libre que exhi­beix la Cons­ti­tució enlloc de can­viar el volum 'no sigui defi­ni­tiva".

"Tinc la sen­sació que el pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu ens dona la raó però que, al mateix temps, no s'atre­veix a obrar en con­seqüència, i ales­ho­res la pre­gunta és qui­nes pres­si­ons ha degut rebre per part dels polítics espa­nyols per pren­dre una decisió que en el fons con­sis­teix a ama­gar sota la catifa quel­com que ell sap que no ha de ser aquí?'', es pre­gunta Jun­que­ras. En aquest sen­tit, l'euro­di­pu­tat d'ERC ha vol­gut mos­trar la seva "soli­da­ri­tat" amb el pre­si­dent de l'Euro­cam­bra. "Que sàpiga que no està sol enfront de les pres­si­ons dels polítics espa­nyols", ha decla­rat Jun­que­ras, con­vençut que una decisió d'aquest tipus "segur que és contrària a allò que li dicta la consciència" al pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, Jer­zey Buzek. "Per la seva con­dició de polonès, un país que va ser víctima de l'agressió esta­li­nista i l'agressió nazi, que va comp­tar amb les tro­pes de la división azul, segur que és cons­ci­ent que aquesta sim­bo­lo­gia que ens recorda el fei­xisme està fora de lloc al Par­la­ment", ha afir­mat Jun­que­ras.

Tre­mosa ha expli­cat que, a la pàgina de la Cons­ti­tució que actu­al­ment està oberta a l'Euro­cam­bra, al cos­tat dels símbols fran­quis­tes hi ha "la firma del rei espa­nyol". Un fet que, per Tre­mosa, "és una metàfora de la tran­sició incom­pleta que no satisfà la major part dels cata­lans". "És com si no es volgués fer la rup­tura com­pleta amb el règim ante­rior', ha decla­rat l'euro­di­pu­tat con­ver­gent, que ha recor­dat com el pro­jecte fran­quista de crear "el gran Madrid" i con­ver­tir la capi­tal espa­nyola en una ciu­tat forta com París, pro­vin­ci­a­nit­zant la perifèria, "s'ha cul­mi­nat en democràcia", perquè és un pro­jecte que com­par­tei­xen tant el PP com el PSOE. "No s'han trans­fe­rit impos­tos, ni aero­ports, ni trens ni ports, per tant, en els grans temes encara estem cen­tra­lit­zats", ha recor­dat Tre­mosa, que con­si­dera que "pas­sar la pàgina però no moure el lli­bre és una metàfora vella de com des de Madrid tot segueix lli­gat i ben lli­gat".

Romeva, en conèixer la decisió de l'Euro­cam­bra, ha mos­trat sor­presa i frus­tració, "ja que tenim edi­ci­ons més actu­a­lit­za­des de la Cons­ti­tució i, com que hem de mirar cap enda­vant, crec que hagués estat un bon gest can­viar-ne l'edició", ha afir­mat. "Espero que la decisió no sigui defi­ni­tiva", ha sen­ten­ciat l'euro­di­pu­tat d'ICV.

Per evi­tar la reti­rada de la Cons­ti­tució que s'exhi­beix a la seu de Brus­sel·les de l'Euro­cam­bra, fonts par­la­mentàries han apun­tat uti­lit­zar la mateixa fórmula que se segueix al Congrés dels Dipu­tats, on també s'exposa l'ori­gi­nal del 1978, però no mos­tra l'àguila, el jou i les flet­xes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la dis­po­sició final. Fonts par­la­mentàries han apun­tat que, molt pro­ba­ble­ment, la Cons­ti­tució s'expo­sarà a Brus­sel·les oberta per la pàgina dels drets i deu­res fona­men­tals.

Impos­si­ble a la resta d'Europa
Jun­que­ras ha recor­dat que "cap altre estat d'Europa no exposa a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees sim­bo­lo­gia vin­cu­lada a règims tota­li­ta­ris". És més, la llei fona­men­tal tant a Ale­ma­nya com a Itàlia pro­hi­beix explícita­ment l'ús de símbols fei­xis­tes. "És una catàstrofe que a l'Euro­cam­bra hi hagi un símbol fran­quista. A Ale­ma­nya seria total­ment impos­si­ble que una esvàstica estigués visi­ble en un edi­fici així', va denun­ciar l'euro­di­pu­tada ale­ma­nya Cor­ne­lia Ernst. L'italià Rosa­rio Cro­cetta també va dema­nar la "des­fei­xi­sit­zació" de les ins­ti­tu­ci­ons i va recor­dar que a Itàlia "s'ha tret de tots els edi­fi­cis públics tant el feix romà, l'ele­ment que dis­tin­gia el fei­xisme, com els lemes de Viva il Duce i totes les ins­crip­ci­ons d'exal­tació de la guerra o con­tra els jueus".

L'Euro­cam­bra té expo­sats objec­tes repre­sen­ta­tius de la "vida política, par­la­mentària o ciu­ta­dana" dels 27 estats mem­bre. "Estònia ha donat un piano de cua, per què hi ha d'haver aquest símbol repre­sen­tant Espa­nya? Tan inse­gurs o tan con­tents estan del pas­sat?", es pre­gunta Tre­mosa.