Política

Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV veuen insuficient la mesura de l'Eurocambra de passar la pàgina de la Constitució

El Parlament Europeu decideix amagar els símbols franquistes de l'exemplar exposat en una vitrina per intentar tancar la polèmica

Els euro­di­pu­tats d'ERC, CiU i ICV, Oriol Jun­que­ras, Ramon Tre­mosa i Raül Romeva, veuen insu­fi­ci­ent la mesura que l'Euro­cam­bra pro­posa de pas­sar la pàgina de l'ori­gi­nal de la Cons­ti­tució espa­nyola que exhi­beix símbols fran­quis­tes al Par­la­ment Euro­peu. Men­tre Jun­que­ras con­si­dera que aquesta decisió res­pon "segur" a "pres­si­ons dels polítics espa­nyols", Tre­mosa ha qua­li­fi­cat el gest com "una metàfora de la tran­sició incom­pleta que no satisfà la major part dels cata­lans" i Romeva ha decla­rat el seu desig que la decisió d'ama­gar l'àguila, el jou i les flet­xes i el lema Una, grande y libre que exhi­beix la Cons­ti­tució enlloc de can­viar el volum 'no sigui defi­ni­tiva".

"Tinc la sen­sació que el pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu ens dona la raó però que, al mateix temps, no s'atre­veix a obrar en con­seqüència, i ales­ho­res la pre­gunta és qui­nes pres­si­ons ha degut rebre per part dels polítics espa­nyols per pren­dre una decisió que en el fons con­sis­teix a ama­gar sota la catifa quel­com que ell sap que no ha de ser aquí?'', es pre­gunta Jun­que­ras. En aquest sen­tit, l'euro­di­pu­tat d'ERC ha vol­gut mos­trar la seva "soli­da­ri­tat" amb el pre­si­dent de l'Euro­cam­bra. "Que sàpiga que no està sol enfront de les pres­si­ons dels polítics espa­nyols", ha decla­rat Jun­que­ras, con­vençut que una decisió d'aquest tipus "segur que és contrària a allò que li dicta la consciència" al pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, Jer­zey Buzek. "Per la seva con­dició de polonès, un país que va ser víctima de l'agressió esta­li­nista i l'agressió nazi, que va comp­tar amb les tro­pes de la división azul, segur que és cons­ci­ent que aquesta sim­bo­lo­gia que ens recorda el fei­xisme està fora de lloc al Par­la­ment", ha afir­mat Jun­que­ras.

Tre­mosa ha expli­cat que, a la pàgina de la Cons­ti­tució que actu­al­ment està oberta a l'Euro­cam­bra, al cos­tat dels símbols fran­quis­tes hi ha "la firma del rei espa­nyol". Un fet que, per Tre­mosa, "és una metàfora de la tran­sició incom­pleta que no satisfà la major part dels cata­lans". "És com si no es volgués fer la rup­tura com­pleta amb el règim ante­rior', ha decla­rat l'euro­di­pu­tat con­ver­gent, que ha recor­dat com el pro­jecte fran­quista de crear "el gran Madrid" i con­ver­tir la capi­tal espa­nyola en una ciu­tat forta com París, pro­vin­ci­a­nit­zant la perifèria, "s'ha cul­mi­nat en democràcia", perquè és un pro­jecte que com­par­tei­xen tant el PP com el PSOE. "No s'han trans­fe­rit impos­tos, ni aero­ports, ni trens ni ports, per tant, en els grans temes encara estem cen­tra­lit­zats", ha recor­dat Tre­mosa, que con­si­dera que "pas­sar la pàgina però no moure el lli­bre és una metàfora vella de com des de Madrid tot segueix lli­gat i ben lli­gat".

Romeva, en conèixer la decisió de l'Euro­cam­bra, ha mos­trat sor­presa i frus­tració, "ja que tenim edi­ci­ons més actu­a­lit­za­des de la Cons­ti­tució i, com que hem de mirar cap enda­vant, crec que hagués estat un bon gest can­viar-ne l'edició", ha afir­mat. "Espero que la decisió no sigui defi­ni­tiva", ha sen­ten­ciat l'euro­di­pu­tat d'ICV.

Per evi­tar la reti­rada de la Cons­ti­tució que s'exhi­beix a la seu de Brus­sel·les de l'Euro­cam­bra, fonts par­la­mentàries han apun­tat uti­lit­zar la mateixa fórmula que se segueix al Congrés dels Dipu­tats, on també s'exposa l'ori­gi­nal del 1978, però no mos­tra l'àguila, el jou i les flet­xes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la dis­po­sició final. Fonts par­la­mentàries han apun­tat que, molt pro­ba­ble­ment, la Cons­ti­tució s'expo­sarà a Brus­sel·les oberta per la pàgina dels drets i deu­res fona­men­tals.

Impos­si­ble a la resta d'Europa
Jun­que­ras ha recor­dat que "cap altre estat d'Europa no exposa a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees sim­bo­lo­gia vin­cu­lada a règims tota­li­ta­ris". És més, la llei fona­men­tal tant a Ale­ma­nya com a Itàlia pro­hi­beix explícita­ment l'ús de símbols fei­xis­tes. "És una catàstrofe que a l'Euro­cam­bra hi hagi un símbol fran­quista. A Ale­ma­nya seria total­ment impos­si­ble que una esvàstica estigués visi­ble en un edi­fici així', va denun­ciar l'euro­di­pu­tada ale­ma­nya Cor­ne­lia Ernst. L'italià Rosa­rio Cro­cetta també va dema­nar la "des­fei­xi­sit­zació" de les ins­ti­tu­ci­ons i va recor­dar que a Itàlia "s'ha tret de tots els edi­fi­cis públics tant el feix romà, l'ele­ment que dis­tin­gia el fei­xisme, com els lemes de Viva il Duce i totes les ins­crip­ci­ons d'exal­tació de la guerra o con­tra els jueus".

L'Euro­cam­bra té expo­sats objec­tes repre­sen­ta­tius de la "vida política, par­la­mentària o ciu­ta­dana" dels 27 estats mem­bre. "Estònia ha donat un piano de cua, per què hi ha d'haver aquest símbol repre­sen­tant Espa­nya? Tan inse­gurs o tan con­tents estan del pas­sat?", es pre­gunta Tre­mosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.