ERC: Barcelona en clau nacional

L’ Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans defi­neix el terme uni­tat, en la seva ves­sant política, com “la unió d’un poble en un sol Estat o en una sola nació, amb la volun­tat i la consciència de tots els ciu­ta­dans d’ésser units i con­cor­des”. A la fede­ració d'ERC a Bar­ce­lona, tot i que aquest mot ha estat l'estre­lla de la cam­pa­nya per al congrés que se cele­bra avui, ningú no diria que hi regna la consciència de pertànyer a un mateix grup ni tam­poc la concòrdia.

O com a mínim això sem­bla, perquè tres can­di­da­tu­res de sec­tors dife­rents d’ERC aspi­ren a ocu­par les cadi­res de l'exe­cu­tiva regi­o­nal amb més influència dins del par­tit, que des de fa anys cata­pul­ten a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. L'actual pre­si­dent de la fede­ració, Oriol Amorós, de l'òrbita Carod-Por­ta­be­lla, Rut Caran­dell, del Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista de Car­re­tero i Ber­tran, i Xavier Flo­rensa, pro­per a Puig­cercós, sot­me­ten a la votació de 1.500 mili­tants el seu pro­grama per a Bar­ce­lona.

Però encara hi ha més, perquè fins fa poques hores hi havia un quart en discòrdia. Jordi Edu­ardo, que va pre­sen­tar can­di­da­tura in extre­mis, reti­rava a dar­rera hora d’ahir dijous la seva llista en pro de la uni­tat i dema­nava el vot en blanc. Edu­ardo és pro­per a Rafael Niubò, que es va pre­sen­tar amb Ernest Benach –sec­tor Carod- al congrés naci­o­nal.

Aritmètica com­pli­cada
El tren­ca­clos­ques d'ERC és més com­plex a Bar­ce­lona que a d'altres ter­ri­to­ris, on el mili­tant ha triat o triarà entre dues peces, l'ofi­cial -de Carod o de Puig­cercós segons la regió- o la crítica. A la capi­tal cata­lana hi ha tres peces que no encai­xen: Car­re­tero, Carod i Puig­cercós.

A pri­ori, les xifres del congrés naci­o­nal creen dis­torsió sobre les pos­si­bi­li­tats de cada can­di­da­tura. Oriol Amorós ha obtin­gut el 50% dels 884 avals pre­sen­tats per ins­criure can­di­da­tu­res, però en la mateixa regió de Bar­ce­lona el sec­tor de Carod i Jordi Por­ta­be­lla es va que­dar en un 35,49% dels vots en el congrés naci­o­nal del 7 de juny.

La can­di­da­tura de Rut Caran­dell en canvi, ha obtin­gut força menys avals (el 13,2% de les sig­na­tu­res) que el per­cen­tatge de vot reco­llit per la suma de Rea­gru­pa­ment.cat i Esquerra Inde­pen­den­tista al juny, on totes dues llis­tes, ales­ho­res per sepa­rat, van acon­se­guir el 38,97% dels sufra­gis. En el cas de Xavier Flo­rensa, que ha apor­tat el 27,4% dels avals pre­sen­tats, arriba al congrés amb el 25,54% de mili­tants que van apos­tar per Puig­cercós i Ridao com a màxims líders del par­tit. Jordi Eudu­ardo havia acon­se­guit 84 avals.

Els per­cen­tat­ges doncs, no qua­dren. Si bé l'entorn de Por­ta­be­lla es dibuixa com a favo­rit pre­nent com a referència els avals, la llista ava­lada per l'excon­se­ller Joan Car­re­tero i per Uriel Ber­tran hi arriba amb el major per­cen­tatge de vot del congrés naci­o­nal. I està com­pro­vat que el fac­tor par­ti­ci­pació pot pro­duir sor­pre­ses de tota mena. El 41% de la militància (616 per­so­nes) està fora del con­trol de les pre­vi­si­ons perquè no ha sig­nat cap aval. Ningú no sap si pas­sa­ran per les urnes, i si ho fan, qui vota­ran.

El futur de Carod
Tots els can­di­dats insis­tei­xen a des­vin­cu­lar aquest congrés regi­o­nal de la dinàmica del car­rer Calàbria, i neguen que la votació d’avui sigui una segona volta del congrés naci­o­nal. Amb l’excepció de Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista, els can­di­dats ofi­ci­als han fet mans i mànigues per desen­gan­xar-se eti­que­tes que els vin­cu­len a l’òrbita Carod-Por­ta­be­lla-Niubò o a la de Puig­cercós.

La pèrdua del con­trol del Camp de Tar­ra­gona per part de Carod-Rovira ha cen­trat tota la tensió a Bar­ce­lona, que junt amb les Ter­res de l’Ebre, és l’únic feu pro­per al vice­pre­si­dent del govern. Una victòria d’Oriol Amorós dona­ria aire a Carod en la pugna interna amb Puig­cercós per ser cap de car­tell elec­to­ral, men­tre que una der­rota seria inter­pre­tada pels afins al secre­tari gene­ral com l’esto­cada de mort del màxim càrrec del par­tit a la Gene­ra­li­tat. Pels crítics, la pugna pel lide­ratge d’ERC ja no és entre Carod i Puig­cercós, sinó entre Car­re­tero i Puig­cercós.

Però l’entorn del vice­pre­si­dent del govern defensa que el punt fort de Carod està en la seva pro­jecció pública, de manera que el seu futur polític depèn més de l’acció de govern que de con­tro­lar una exe­cu­tiva regi­o­nal, que aporta només una de les 45 cadi­res de l’exe­cu­tiva naci­o­nal.

La por als crítics
Al marge del paper que pugui tenir Carod al par­tit en un futur imme­diat, hi ha un segon eix que plana sobre aquest congrés regi­o­nal. Ser­virà per cali­brar les for­ces de Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista, i més en con­cret, de la línia Car­re­tero. Després de donar la sor­presa gua­nyant al Camp de Tar­ra­gona, els ofi­ci­a­lis­tes, uns i altres, temen que les tesis de l’excon­se­ller de Puig­cerdà pren­guin volada si avui Rut Caran­dell s’imposa, un fet que aug­men­ta­ria la cris­pació a nivell naci­o­nal perquè faria més visi­ble aquest movi­ment, expli­quen fonts pro­pe­res als can­di­dats ofi­ci­als.

Els esta­tuts d’ERC pre­ve­uen que tres mem­bres de l'exe­cu­tiva, si repre­sen­ten el 30% de la militància, poden con­vo­car un congrés extra­or­di­nari. I això és pre­ci­sa­ment el que temen els ofi­ci­a­lis­tes, perquè aquest cap de set­mana també està en joc Lleida i l’Alt Piri­neu. A la Terra Ferma s’enfron­ten només el sec­tor de Puig­cercós i el de Car­re­tero, i els mar­ges estan molt ajus­tats. A l’Alt Piri­neu par­teix com a favo­rita la llista de RI. Per tant, no és des­car­ta­ble que els crítics sumin el 30% o més dels suports dins d’ERC.