Duran aposta per la gran coalició

El 19 de setem­bre del 2006, poc abans de les últi­mes elec­ci­ons cata­la­nes, Josep Antoni Duran i Lleida va visi­tar la can­ce­llera Angela Merkel, demo­cra­ta­cris­ti­ana com ell, i li va trans­me­tre que a Cata­lu­nya no era el moment d’una gran coa­lició com la que la CDU i els soci­al­demòcra­tes de l’SPD havien acor­dat per treure el país de l’estan­ca­ment econòmic. Però a aques­tes altu­res de la pel·lícula el ree­le­git líder d’Unió Democràtica veu prou ele­ments en l’actu­a­li­tat i en l’horitzó per jus­ti­fi­car que el millor govern que pot tenir en la pròxima legis­la­tura Cata­lu­nya, de cara endins i també en relació amb l’Estat, és –en temps de migra­des majo­ries– la gran coa­lició entre CiU i el PSC, amb ERC, si vol, acom­pa­nyant-los.

Aquesta és la gran aposta sor­tida d’un congrés en què el secre­tari d’orga­nit­zació, Antoni Cas­tellà, va rei­vin­di­car el rear­ma­ment del par­tit de cara a “pos­si­ble­ment els qua­tre anys més trans­cen­den­tals de la seva història moderna”. I el punt d’inflexió seran les elec­ci­ons al Par­la­ment, en què, si no es com­pleix l’esce­nari desit­jat per Duran, i Mas no és pre­si­dent a la ter­cera, es pot obrir un meló suc­ces­sori a CDC que deixi un guió per escriure: des que Unió iniciï una aven­tura en soli­tari fins que lideri una nova força que aglu­tini el cen­tre­dreta –amb PP i part de CDC– o que el mateix Duran es tre­gui l’espina suc­cessòria. Ahir Duran (Alcam­pell, 1952) va cri­ti­car les pre­ju­bi­la­ci­ons per a tre­ba­lla­dors de 50 anys.

De moment, Duran va con­ti­nuar apos­tant “per la fede­ració de CiU, sense fis­su­res” i amb Mas “com el nos­tre can­di­dat” a la Gene­ra­li­tat. Però això no treu que intenti impo­sar les seves tesis: “El govern que convé a Cata­lu­nya era i seria CiU-PSC. Fins avui no ha estat pos­si­ble i seria enga­nyar-nos pen­sar que es pot fer en aquesta legis­la­tura. Però per nosal­tres no que­darà. Tre­ba­lla­rem tant com puguem perquè CiU torni a gua­nyar i a Cata­lu­nya hi hagi un govern que repre­senti la cen­tra­li­tat. En un govern amb el PSC i CiU com a mínim, les coses ani­rien millor”.
Per què ani­rien millor? Doncs perquè influi­ria en el govern d’Espa­nya –la CSU bava­resa governa amb Merkel i Stein­me­ier–, aju­da­ria a limi­tar el dèficit fis­cal i dona­ria un impuls a les infra­es­truc­tu­res. El líder d’Unió troba prou ele­ments per jus­ti­fi­car la gran coa­lició. D’entrada, hi ha crisi econòmica. I, encara més impor­tant, es palpa “desànim i frus­tració” per les rela­ci­ons amb l’Estat –el PP amb l’Esta­tut, la premsa amb la llen­gua, i el menys­preu del PSOE en com­pro­mi­sos com Roda­lies, l’aero­port i el finançament– i pel neguit per l’Esta­tut al TC, el dèficit fis­cal i la posició econòmica de Cata­lu­nya dins Espa­nya. Però també, por­tes endins, per l’equi­vo­cat tac­ti­cisme de tot el procés esta­tu­tari, els “errors” del tri­par­tit i “els debats estèrils” sobi­ra­nis­tes.

Impor­tant l’últim punt, perquè, per Duran, la reacció no ha de venir de futurs màgics, la queixa i el res­sen­ti­ment, sinó de l’esforç de “sin­te­tit­zar la justa rei­vin­di­cació amb la for­mu­lació d’un pro­jecte en posi­tiu”. I això vol dir que, enfront dels que cre­uen que el cen­tre s’ha des­plaçat cap al dret de deci­dir –Unió deci­di­ria la con­fe­de­ració–, Duran rei­vin­dica la fórmula que va des de Cambó fins a Pujol: soci­e­tat civil i ins­ti­tu­ci­ons polítiques “cre­ant” estruc­tu­res d’Estat i pac­tant i influint alhora a Madrid.

Fins i tot les qüesti­ons morals que podrien fer anco­rar UDC s’han esto­vat i les bases gai­rebé tom­ben la moció més con­ser­va­dora pre­sen­tada per una part de l’exe­cu­tiva. I Duran ha pas­sat de dir fa qua­tre anys que “els joves no són màqui­nes de copu­lar” a par­lar d’edu­cació sexual. Diu Duran que ha tin­gut un “somni català”: un país moral­ment fort, amb valors huma­nis­tes sòlids i que generi opor­tu­ni­tats per a tot­hom. ¿Sabeu qui va par­lar de “somni català” en ser inves­tit? El pre­si­dent José Mon­ti­lla.